Resultats de la cerca

Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la…

Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les…

Les seves composicions perduren en diverses catedrals gràcies a la seva qualitat i bon gust musical

Dedicada de bon principi a l’escena, més tard esdevingué un gènere instrumental Bach, Schumann, Strauss, Béla Bartók, etc

Començà la seva vida musical com a trompista de l’Orquestra Colonne a París, de la qual fou un bon instrumentista El 1894 impartí classes de trompa al Conservatori de Lió, i allí continuà els seus estudis de cant, interromputs uns quants anys abans Debutà a Rouen el 1899, posteriorment ho feu a Brusselles i el 1904 cantà per primera vegada al Covent Garden de Londres Participà en les premières angleses d' Hérodiade , de J Massenet, i Louise , de G Charpentier Estudià papers wagnerians sota la direcció de Franz Emmerich, i el 1908 debutà a Bayreuth en el paper de Lohengrin Alhora…

Han arribat poques dades d’aquest autor El 1623 era mestre de l’Escolania de Montserrat i, pel que es desprèn de l' Efemérides de músicos españoles 1860 de Baltasar Saldoni, fou tingut per un bon compositor i cantant

Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts És autor de Prontuario de instrumentación , d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano

Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana Compongué un bon nombre d’obres de música d’església, la sarsuela Moisés y Aarón i altres obres Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal