Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Francesc de Bastero i Lledó
Història
Militar
Militar.
Participà, com a capità de la Coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic 1706 El 1714, després d’un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne Detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l’exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat L’any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi
Jaume Borguny
Història
Militar
Militar.
Com a capità de voluntaris a la flota anglesa de l’almirall George Rooke, participà en l’atac i la presa de Gibraltar agost del 1704 Morí defensant la plaça durant el setge que, sense èxit, l’exèrcit borbònic del marquès de Villadarias posà a Gibraltar
Francesc Baixeres
Història
Militar
Militar.
Combaté l’exèrcit borbònic durant la guerra de Successió Actuà al servei de Sebastià Dalmau en l’expedició del diputat militar Berenguer en l’afortunada acció de Caldetes Maresme Participà en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per Felip V 1713-14
Eudald Mas i Duran
Història
Militar
Militar.
Fill de Josep Mas i Duran, burgès honrat de Perpinyà i austriacista compromès, i Raimunda d’Ardena Feu la carrera militar i l’any 1711 era capità en una de les companyies pertanyent al regiment de la Diputació de Catalunya Com a tal, participà en la defensa de Cardona davant del setge borbònic de l’hivern del 1711 A l’inici del setge borbònic de Barcelona, el juliol del 1713, ascendí a sergent major del regiment d’infanteria de Santa Eulàlia Mesos després, ocupà el càrrec de tinent coronel del mateix regiment, després que hi renunciés Francesc Cortada de Merlès Pel…
Francesc de Bournonville i de Perapertusa
Història
Militar
Militar i regidor.
Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor
Pere Andreu
Història
Militar
Militar.
Amb la graduació de tinent coronel, lluità durant la Guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles En esdevenir-se el triomf borbònic es trobava a Mallorca, des d’on s’exilià com a sergent major del regne, amb el lloctinent Josep Antoni Rubí i Boixadors i d’altres austriacistes A Nàpols, on es refugià, fundà una casa, per a la qual obtingué de l’emperador Carles VI el títol de comte d’Andreu
Gaspar de Berard i de Cortiada
Història
Militar
Militar.
Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706 En l’assemblea de braços de Barcelona 1713 es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria Durant el setge borbònic de Barcelona 1713-14 dirigí, com a capità de la coronela, la companyia d’argenters Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena L’emperador Carles VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà 1717, que fou reconegut per Felip V l’any 1726
Joan Baptista Martí
Història
Militar
Militar.
Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà…
Josep Anton Martí
Història
Militar
Militar.
Fill del jurista Joan Anton Martí Participà en la insurrecció de Vic a favor del rei arxiduc Carles III 1705 —que concedí al seu pare el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona— i fou un dels vuit signataris catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova Contribuí a l’ocupació de Barcelona i a la de Girona per les forces austriacistes lluità al setge de Barcelona 1706 Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol del 1714 desertà, juntament amb el seu germà Joan Baptista i llur amic Josep Moragull, i passà al…
Josep de Boneu i Pi
Història
Militar
Militar i polític.
Comte de la Coromina Contribuí a l’organització de les incursions de Josep Trinxera al Rosselló 1675 Lluità contra l’ocupació francesa durant les campanyes de Lluís XIV sobre Catalunya auxilià Girona 1684 i conquerí Morellàs 1692 Dos anys després cobrí, com a mestre de camp, la retirada de les tropes del marquès de Villena, derrotades pels francesos al Ter Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del mariscal Vendôme 1697 En començar la guerra de Successió 1705 era governador de Tarragona i posà la ciutat al costat de la causa austriacista un any després, com a governador de…