Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
nagana
Veterinària
Malaltia del bestiar boví deguda a Trypanosoma brucei, descobert per David Bruce.
És molt corrent a l’Àfrica tropical
Josep Maria Vila i Vidal
Veterinària
Veterinari.
En la dècada dels anys cinquanta implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví Esdevingué un destacat especialista en reproducció bovina fecundació artificial i transplantació d’embrions Fou president del Collegi de Veterinaris de Girona 1979-87, vicepresident de la Federació Catalana de Collegis Veterinaris de Catalunya i vicepresident del Consell de Collegis Veterinaris d’Espanya
Manuel Oms i Dalmau
Veterinària
Veterinari.
S’especialitzà en producció càrnica i lletera del bestiar boví Fou president de zootècnia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1965-72 Publicà diversos treballs científics de la seva especialitat Cómo ganar dinero con la cría del ternero , 1978 Explotación bovina Planificación y funcionamiento , 1979 A banda, també és autor de l’obra Osona 1936 La guerra vista per un nen 1993
Joan Solà i Pairó
Veterinària
Veterinari.
S'establí a Vic 1960 on fundà una oficina d’assessorament als ramaders Als anys seixanta impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1980-88, dirigeix explotacions ramaderes Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i collaborà en la primera diagnosi 1982 és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines
Francesc Sugrañes i Bardají
Veterinària
Veterinari.
Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899
actinobacil·losi
Veterinària
Malaltia infecciosa produïda per l’ Actinobacillus lignieresi
, que s’observa especialment en el bestiar boví i, en menor grau, en l’oví.
Força contagiosa, ataca preferentment la pell del coll, tot formant-hi tumors
bronquitis verminosa
Veterinària
Malaltia de l’aparell respiratori que afecta el bestiar boví, oví i cabrú jove que pastura a les valls humides o aiguamolls.
És provocada per un nematode Strongylus fileria , el qual penetra en els bronquis i provoca una inflamació Els símptomes principals de la malaltia són aflaquiment, respiració dificultosa, accessos de tos, expulsió de mocs, desgana i febre
Artur Soldevila i Feliu
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat per la Universidad Complutense de Madrid 1951, s’especialitzà, als EUA i en diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera El 1953 s’incorporà al cos de veterinaris del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol Al llarg de la seva carrera, ocupà els càrrecs d’inspector veterinari de la frontera de Portbou-Puigcerdà 1954, director del Laboratori Pecuari Regional d’Astúries 1955, cap provincial de Ramaderia d’Alacant 1956 i de Girona 1965 i director provincial del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a Girona fins a la jubilació 1982-93 La seva aportació més…
carboncle
Patologia humana
Veterinària
Malaltia infecciosa dels animals, especialment del bestiar boví i oví, que es pot transmetre a l’home per un bacteri que es troba en el pus de les lesions cutànies, en els esputs i en els excrements.
Rep també els noms de malaltia dels drapaires, malaltia dels cardadors de llana i malaltia dels escorxadors Es coneix des de mitjan segle XIX i fou utilitzada per R Koch per a desenvolupar la teoria de la malaltia infecciosa En funció de la via d’entrada del microorganisme i l’evolució de la infecció, se'n distingeixen diversos tipus agut, cerebral, cutani, crònic, pulmonar i intestinal És freqüent als sòls, on es troba principalment en forma d’espores que resisteixen la dessecació i les altes temperatures durant molt de temps A diferència d’altres malalties humanes, no es transmet de persona…