Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
brillar
Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida.
mirotejar
Fer reflexos, brillar com un mirall.
exapostilari
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta a l’ofici matinal (orthros) immediatament abans dels salms Laudate (148-150).
Rep aquest nom pel fet que contenen gairebé sempre la frase exapósteilon to fs 'Fes brillar la teva llum, Senyor' Els troparis equivalents durant la quaresma reben el nom de fotagogiká , a causa del mot fs del verb f
espurnejar
Brillar alguna cosa com si llancés espurnes; centellejar.
pedestal
Tot allò que serveix per a fer brillar més una persona.
centellejar
Brillar, llançant intermitentment raigs de llum d’una intensitat i coloració variables, com fan els estels fixos.
eclipsar-se
Cessar d’ésser visible o de brillar una persona o cosa que abans es deixava veure molt o predominava.
matèria interestel·lar
Astronomia
Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i, en proporció molt menor, de pols.
Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot…
literatura occitana
Literatura occitana
Literatura escrita en la llengua d’oc.
L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…