Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Ōmiya
Ciutat
Ciutat del ken de Saitama, a l’illa de Honshū, Japó.
Centre agrícola arròs, blat i seda Santuari budista
tai
Etnologia
Individu d’un grup ètnic molt nombrós, amb afinitats lingüístiques i culturals, que representa una variant meridional dins el grup xantoderm, dispers per una gran zona que va d’Assam a l’illa de Hainan i del Yunnan (sud de la Xina) fins al golf de Tailàndia.
Representen les 3/5 parts de la població del Vietnam, de Laos, de Tailàndia, de la Xina meridional i de Birmània Originaris dels Yunnan, emigraren cap a les zones actuals al començament de l’era cristiana Posseïen ja aleshores un gran bagatge cultural l’agricultura d’arada i irrigacions, la cria de bestiar boví, la siderúrgia, l’ús del teler horitzontal i l’organització política La gran majoria són de religió budista, de l’escola de theravāda , difosa entre els tais al s XII El grup més nombrós és el siamès o tai pròpiament dit, que habita al sud i al centre de Tailàndia, molt…
Hadda
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Afganistan, prop de l’actual Jälālābād.
Antic centre monàstic budista, conserva vestigis de santuaris amb restes de frescs i escultures d’estil grecobúdic ss IV-II aC
Nakhon Pathom
Ciutat
Capital del changwat de Nakhon Pathom, Tailàndia, a l’W de Bangkok.
Centre de pelegrinatges a causa de la Chedi Phra Paton, la stupa budista més notòria de Tailàndia, construïda on desembarcaren els missioners provinents de l’Índia
tantrisme
Hinduisme
Jainisme
Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una…
Liang Kai
Pintura
Pintor xinès de la dinastia Song, especialista en el paisatge, les escenes religioses i el retrat.
Es retirà en un monestir budista Chan, on desenvolupà el seu estil propi, calligràfic i d’una gran simplicitat Cal destacar-ne el Retrat del patriarca Hui Neng collecció Matsudaira, Tòquio
Punakha
Ciutat
Ciutat del Bhutan, al W del país, a 1 575 m d’altura, al camí que mena cap al Tibet i en una ampla vall plena d’arrossars.
Durant tot l’any només és habitat el monestir, budista centre de pelegrinatges, a causa de la malària, que a l’estiu hi és endèmica Fins el 1955 fou la capital del país
Dhammapada
Llibre —un dels més famosos— del cànon pali
.
Al seu valor literari innegable uneix el mèrit de sintetitzar d’una manera perfecta tot l’ensenyament budista, conegut amb el nom de Majjhima Paṭipada ‘Via mitjana’ i d' Ariya Aṭṭhanga Magga ‘Noble camí òctuple’
Tipitaka
Denominació (‘tres cistells’) que hom dóna al cànon pali (cànon búdic) del budisme Theravāda.
És integrat pel Vinaya Piṭaka , secció que tracta de la disciplina monàstica, el Sutta Piṭaka , secció que tracta de la doctrina del Buda, i l' Abhidhamma Piṭaka , secció que tracta dels desenvolupaments escolàstics de la filosofia budista
bhòtia
Etnologia
Individu d’un poble d’origen tibetà i de raça mogòlida que habita a l’Himàlaia, principalment al Bhutan i, amb menys extensió, a les regions veïnes del Tibet, del Sikkim i del Nepal.
Llur activitat principal és la ramaderia iacs, cabres i ovelles Els bhòties uns 700 000 individus són de religió budista i parlen diverses llengües del grup tibetà, la més important de les quals, el dzongka, és oficial a Bhutan