Resultats de la cerca

La capital és Buon Me Thnot

Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WA Mozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore , 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia

Fou amic i admirador de JJoyce Les seves dues primeres novelles, Una vita 1892 i Senilità 1898, amb les quals intentà sense èxit professionalitzar-se com a escriptor, contenen ja els trets principals de la seva narrativa el tema de la vellesa, sobretot com a estat d’ànim, el de la sensació de fracàs de l’home dominat pels instints L’estil analític i introspectiu és una constant de la seva obra, de la qual cal destacar, especialment, La coscienza di Zeno 1923 Pòstumament hom publicà les novelles La novella del buon vecchio e della bella fanciulla 1929 i Corto viaggio sentimentale…

Fou deixeble de C Dobici, A Ferdinandi i A Bustini al Conservatori de Roma, on es graduà el 1940 en piano i composició Posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília i fou professor de diferents matèries al Conservatori de Roma Entre el 1963 i el 1966 fou director artístic de l’Acadèmia Filharmònica de Roma i el 1967 fou nomenat director del Conservatori Arrigo Boito de Parma Parallelament dugué a terme una important tasca com a director artístic de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Influït per les obres de P Hindemith i B Bartók, del seu ampli catàleg cal…

Es formà al Reial Conservatori de Música de Madrid i finalitzà els seus estudis amb un primer premi Llicenciada en filologia romànica per la Universitat Complutense de Madrid, es perfeccionà musicalment amb Li Stadelmann a la Müsikhochschule de Munic i amb Rafael Puyana a París Després de nombroses gires de concerts per Europa, l’any 1963 debutà als Estats Units amb un concert al Metropolitan Museum de Nova York Enregistrà el Concert per a clavicèmbal de Manuel de Falla i, també del mateix compositor, El retablo de Maese Pedro , amb el qual obtingué el Grand Prix du Disque Fou professora de…

Vida i obra Doctor en teologia i llicenciat en dret a València, ocupà diversos càrrecs a la cort S’adherí al bàndol francès, i a la fi de la guerra s’establí a Bordeus finalment tornà i s’establí a Elda Traduí les Riflessioni sul buon gusto de Muratori 1778 i escriví obres de sociologia i d’història econòmica i de dret plenament assimilables a la illustració europea Publicà un meritíssim Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III 1785-89, un valuós panorama de la cultura illuminista hispànica, on posa en relació progrés cultural i…