Resultats de la cerca

A Barcelona rebé lliçons de Joaquim Mir i Ade Cabanyes S'establí a Albacete i, des del 1932, a Alacant, on es dedicà a la decoració El 1939 abraçà definitivament la pintura exposà a Barcelona, València, Albacete i Bilbao El 1953 féu una gran exposició a Alacant El 1959 obtingué un primer premi provincial per Port en repòs de la diputació d’Alacant

Fou casada amb el comte Pere II d’Empúries, el qual, en morir 1401, la féu hereva del comtat i de les baronies de Verges, Bellcaire i la Tallada i les senyories de Requesens i Vinçà com que no tingué fills, aquestes passaren al seu nebot el vescomte Dalmau de Rocabertí, però el comtat fou incorporat pel rei a la corona 1402 També fou senyora del castell de Cabanyes

Obtingué aquest, des del número 31 maig del 1969, sortí mensualment, al principi, i després irregularment n'han apareguts cent números fins el 1986 Publica assaigs, poemes, traduccions, contes, cròniques anuals sobre diversos gèneres de la literatura catalana i pàgines antològiques Entre els principals collaboradors, cal esmentar Pere Calders, Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Carles Miralles, Mercè Rodoreda, Oriol Pi de Cabanyes, Joan Triadú i escriptors de les darreres promocions

Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols Felip V el nomenà capità del regiment del Rosselló el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica 1703 Germà de Jaume de Cortada , fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada , cinquè baró de Maldà i Maldanell

Estudià filosofia i teologia al seminari de Barcelona Fou amic de Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet, amb els quals intercanvià versos classicistes en llatí i castellà, amb el pseudònim de Meliso Escriví poemes religiosos, originals i traduïts, alguns dels quals foren publicats al Diario de Barcelona i “La Religión” El 1849 aconseguí un benefici a Vilanova i la Geltrú, on intervingué com a orador sagrat, i publicà opuscles pietosos, himnes i novenes

Autor del retaule del Villar Serrans —encarregat per Joan Gavarda, fundador d’un benefici a l’església parroquial cap el 1527— i que el defineix com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes Acusa una reiterada tendència als efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats Hom li atribueix també un retaule de la collecció Lemaire de París i el del Judici Final de l’església de la Sang a Onda

Estudià violí i harmonia amb Ramon Serrat, i fou deixeble d’Eduard Toldrà, amb qui aprofundí l’estudi del violí A Ripoll inicià una important tasca pedagògica, que continuà a Vic 1935, Olot 1951-53 i Mataró des del 1954, on dirigí a més la Banda Municipal i el cor de la Sala Cabanyes L’any 1925 fundà la Cobla Orquestra Serratins de Ripoll De la seva producció cal destacar l’obra simfònica Gnoms de la Maladeta , i entre les sardanes, El camí dels Pirineus i Ripoll, Vila comtal

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels , Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelonal , del qual fou un quant temps redactor únic, al “Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña” i a “El Guardia Nacional” Amb Manuel de ↑ Cabanyes edità la traducció Noches de Torcuato Tasso de Compagnoni Fou censor d’impremtes i de teatres Interessat en els aspectes ideològics i filosòfics del romanticisme, afirmà que « la falta no está en la escuela, sino en los que han abusado de ella », i publicà Ensayo…

Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa —seguint els exemples de Cabanyes i Carducci, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics— volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana estrofes sàfica i alcaica, entre altres L’obra, que, malgrat la seva rigor clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica fou editada dues vegades el mateix any Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país

El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la influència de Balmes