Resultats de la cerca

Abans era obtingut per coagulació de la fracció proteica, encara soluble, del xerigot de la llet de cabra o d’ovella —que hom bullia amb herbacol—, resultant de l’elaboració de formatge

Els bacteris fermentadors inoculats Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus transformen la lactosa en àcid làctic, provocant la coagulació de la caseïna Té una consistència cremosa i espessa, que es fluïdifica en agitar-lo Originari dels Balcans, hom el prepara amb llet d’ovella, cabra o vaca És refrescant, nutritiu i útil en dietètica

Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…

De format típic de volcà i d’un pes variable de 100 g fins a 12,5 kg, té un gust suau, un pèl àcid, i es consumeix fresc o madurat

La seva maduració, causada per fongs, dura de 30 a 40 dies i té lloc en coves naturals a 5-10°C

La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…