Resultats de la cerca

La part ofensiva era massissa, de forma piramidal o cúbica, muntada de manera que acabés en una punta en la qual convergien les arestes Les ferides que feia eren anomenades cairellades

Creix en camps, horts, herbassars i vores de camins

Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà

Ha collaborat a les revistes Reduccions , Cairell i Druïda És autor dels poemaris Regió afòtica 1978, Tannkas 1980, reeditat el 2000, Cristalls 1984 i Els colors de l’edat 1992 Collabora habitualment a Revista de Menorca  i al diari S’Ull de Sol És membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis

Fou professor de la Universitat de València, especialista en l’obra narrativa d’Enric Valor, i orientà la seva investigació cap a la teoria i la crítica literàries La seva trajectòria creadora s’emmarca en l’àmbit de la narrativa infantil i juvenil, amb títols com ara Narracions de Macolim 1986, Boku 1988, Viatge contra l’horitzó 1988 i Història de Vilafartera 1997, entre d’altres Publicà, a més, el recull de poemes Paradís d’enlloc 1986 Altrament, collaborà en diaris i revistes com  Serra d’Or , Lletra de Canvi , Cairell i l’ Avui , entre d’altres Com a historiador tingué cura…

Collaborà, entre d’altres, a les revistes L’Espill , “L’Aiguadolç”, Cairell , “Daina” i “Lletres de Canvi”, de la qual formà part del consell de redacció Amb Oh 1980, premi Joanot Martorell 1979, un dietari que és un cant al paisatge de Gandia Ducat d’ombres 1982, premi Andròmina és una novella històrica que amb un doble temps, s XIX i XVII, construeix una història ambientada en la decadència del ducat de Gandia Amb el llibre de proses Les quatre estacions 1986, en collaboració amb J Piera i I Mora, guanyà el premi de la Crítica del País Valencia En el camp biogràfic escríví la…

Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a…

Formà part del consell de redacció de la revista Cairell Com a poeta publicà Espenta 1979 Professionalment dedicat al periodisme, ha realitzat una tasca de reflexió sobre la societat valenciana que es reflecteix en títols com Vicent Ventura converses amb un ciutadà 1993 i en els assaigs Un país possible Identitat valenciana i modernització 1989 i Els temps moderns societat valenciana i cultura de masses al segle XX 2002 Com a narrador i novellista ha publicat No diguis adéu 1989, Hores buides 1990 i Les llunes de Russafa 2005, premi Joanot Martorell, on mostra, en parallel, la…

És integrada per plantes quasi sempre herbàcies, de fulles simples, enteres, alternes, típicament proveïdes d’una beina d’origen estipular anomenada òcrea de flors poc vistoses, hermafrodites o unisexuals, de gineceu súper, sovint anemòfiles i generalment agrupades i de fruits en núcula Inclou prop de 900 espècies, la majoria pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord Poligonàcies més destacades Antigonon leptopus antígon Fagopyrum esculentum fajol , blat negre Fagopyrum tataricum fajol boig   Polygonum alpinum caganiu   Polygonum aviculare passacamins , herba de cent nusos,…