Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
caixer
Folklore
A Menorca, organitzador d’una festa patronal.
A les festes de Sant Joan de Ciutadella, formen la junta de caixers , renovada cada bienni, el caixer senyor, el caixer capellà, el caixer menestral, els dos caixers pagesos i el caixer fadrí El caixer senyor o caixer cavaller és el president de la festa antigament el càrrec era reservat al clavari de la universitat, però actualment és elegit entre els hereus o caps de casa de les famílies de l’aristocràcia ciutadellenca pels antics caixers senyors, constituïts en junta permanent El caixer senyor és qui nomena la resta de la junta, llevat el caixer…
festes de Sant Joan
Folklore
Festes celebrades a Ciutadella (Menorca) amb una especial força i solemnitat, organitzades per la junta de caixers, antics obrers de l’església rural de Sant Joan de Missa
.
Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…
targeta magnètica
Electrònica i informàtica
Petit full rectangular de matèria plàstica, expedit per grans empreses, bancs, autopistes, etc, on consta la signatura de l’usuari, així com un doble codi d’identificació (imprès en relleu l’un i enregistrat sobre una banda magnètica o sobre un minúscul circuit integrat l’altre), i que hom utilitza per a múltiples serveis sense necessitat de fer-ne efectiu l’import immediat, per a la identificació personal del portador, per a l’accionament selectiu de determinats dispositius automàtics (obertura de portes, control horari), etc.
Algunes targetes permeten també l’obtenció de determinades quantitats dels caixers automàtics i també crèdits bancaris targeta de crèdit
caixer automàtic
Economia
Aparell dotat d’un sistema interactiu (pantalla i teclat) que permet al client d’una institució bancària de realitzar un cert nombre d’operacions de caixa.
Entre aquestes operacions hi ha els cobraments en efectiu, l’actualització de saldos i els ingressos Funciona amb la introducció d’una targeta magnètica i la inscripció d’un codi numèric personal Generalment, tots els caixers automàtics d’una mateixa institució estan interconnectats per teleprocés, cosa que permet d’operar-hi en qualsevol plaça que no és l’habitual del client
Diumenge des Be
Folklore
Festa que hom celebra a Ciutadella (Menorca) el diumenge anterior a la diada de Sant Joan i que forma part de les festes de Sant Joan
.
La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home s’homo des be descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons
Caixa Rural de València
Economia
Entitat bancària associada amb l’Asociación Española de Cajas Rurales, fundada el 1946 en produir-se la transformació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola en la Caixa Rural Provincial de València.
Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d’Alacant Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l’àmbit rural Des del 1990 l’entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i collaboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i de Promoció Social És editora de la sèrie Cuadernos de Agricultura
Les festes de Sant Joan a Ciutadella
Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…
colcada
Folklore
A les festes patronals dels pobles de Menorca, comitiva a cavall formada per sis caixer
més un nombre indeterminat de cavaller
.
Va davant el flabioler , muntat en un ase anomenat popularment sa somereta , i és seguit successivament pel caixer fadrí amb la bandera, el caixer menestral, els dos caixers pagesos, la resta de cavallers ordenats de menor a major edat, el caixer senyor i el caixer capellà La indumentària dels membres de la colcada ha anat evolucionant segons l’època fins a fixar-se en la del començament del segle passat bicorn popularment, guindola , frac negre, guardapits, calçons curts, botes amb esperons, espasí corbat a la cintura i fuet a les mans, bé que alguns genets presenten detalls…
menyscapte de diners
Economia
Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc, per les possibles pèrdues de diners.
colcada
Folklore
Conjunt d’actes que executen, a cavall, els caixers i els cavallers a les festes patronals dels pobles de Menorca.
A les festes de Sant Joan de Ciutadella es destaquen l’anada a l’ermita de Sant Joan d’Artrutx per celebrar-hi les completes , les corregudes a sa plaça , els caragols des Born, de ses Voltes, de Santa Clara, etc, i els jocs eqüestres, d’origen medieval, celebrats al Pla al capvespre de la diada de Sant Joan la sort de l' ensortilla , les carotes , amb el córrer abraçats , etc