Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
megalosaure
Paleontologia
Saure gegantí extingit, de la família dels megalosàurids.
Aquest gènere de dinosaure carnívor visqué al Juràssic mitjà del sud d’Anglaterra, França i Portugal Megalosaurus fou el primer nom de dinosaure que hom troba a la literatura, descrit el 1824 per William Buckland, professor de geologia a Oxford Durant un quant temps aquest nom serví de calaix de sastre on s’incloïa gran quantitat de material de diversos dinosaures carnívors
mecanisme de garrot
Indústria tèxtil
Mecanisme d’impulsió de la llançadora constituït per un arbre vertical que porta a l’extrem superior el garrot i a l’inferior un rodet cònic que és en contacte amb l’excèntrica.
En girar l’excèntrica, aparta bruscament el rodet i fa girar sobre el seu eix l’arbre vertical i, amb ell, el garrot, l’extrem del qual descriu un arc de circumferència i fa moure, per mitjà d’una corretja anomenada tiratac , el tac a dins del calaix , i projecta, així, la llançadora a l’altre extrem de les taules Actualment aquest mecanisme ha estat substituït pel d'espasa
taules
Indústria tèxtil
Peça de fusta resistent i ben seca, relativament estreta i amb la superfície superior planejada i polida, que, disposada horitzontalment entre els dos calaixos d’un teler, serveix de suport a la llançadora en el seu moviment entre aquests.
Aquestes taules són anomenades també taules senzilles , per distingir-les de les taules de calaixos o taules de joc que són construïdes amb més d’un calaix a un extrem o a ambdós extrems per tal de poder teixir amb més d’una llançadora En els telers a mà són anomenades taules de volant , per tal com l’etzibada de la llançadora és produïda estirant un cordill lligat als dos tacs que hi ha als extrems de les taules
castell de Voltrera
Castell
Antic castell del municipi d’Abrera (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, enlairat uns 2 km al N de Santa Maria de Vilalba.
És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre
picar la llançadora
Indústria tèxtil
Fer sortir la llançadora del calaix amb el moviment del tac.
Rafael d’Amat i de Cortada
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…
, ,
llançadora
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
A l’interior porta una bitlla o un cop , del qual deixa escapar el fil de trama cada vegada que passa per dins la calada de l’ordit La llançadora té una broca per a subjectar la bitlla, o bé estries interiors per a subjectar el cop, i, a més, un sistema de guia del fil i un tensor En les llançadores de canvi automàtic de bitlla Northrop, aquesta és subjectada per mitjà d’una pinça, i l’enfilada és automàtica La llançadora no va unida mecànicament al teler, sinó que llisca per sobre de les taules, disparada de l’un calaix a l’altre pel mecanisme d’expulsió
Josep Maria Domingo i Clua
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Professor de literatura catalana del segle XIX Ha publicat articles d’investigació sobre Verdaguer, J Yxart, J Rubió i Ors, estudis sobre el positivisme a Catalunya amb R Cabré, 2007 i estudis sobre l’obra de Pin i Soler, com J Pin i Soler “Calaix de sastre Aplec de provatures literàries” , Josep Pin i Soler i la novella, 1869-1892 1996, “Epistolari entre Josep Carner i Josep Pin i Soler” dins Epistolari de Josep Caner , 1998, com també “Magnitud i desencís Verdaguer poeta” dins Verdaguer des de Ponent , 2003 i Bibliografia sobre literatura catalana del segle XIX, 1995-2000 2003…
regirar
Remenar les coses que hi ha (en un armari, un calaix, etc).