Resultats de la cerca

Si el nombre de llançadores és molt gran, pot haver-hi un joc de calaixos a cada extrem de les taules

Hom l’anomena també joc de calaixos sistema Hacking

Aquestes taules són anomenades també taules senzilles , per distingir-les de les taules de calaixos o taules de joc que són construïdes amb més d’un calaix a un extrem o a ambdós extrems per tal de poder teixir amb més d’una llançadora En els telers a mà són anomenades taules de volant , per tal com l’etzibada de la llançadora és produïda estirant un cordill lligat als dos tacs que hi ha als extrems de les taules

Pot ésser lateral o central El paratrama lateral , situat entre el voraviu i el calaix de llançadora, és format per una forquilla, articulada pel seu centre a l’extrem de la palanca de parada del teler i proveïda en un extrem d’un ganxo que contrapesa les pues verticals de l’altre extrem El fil de trama que resta entre el voraviu del teixit i la llançadora empeny les pues de la forquilla i alça el ganxo, però quan no hi ha fil, el ganxo no s’aixeca i és pres per una palanca oscillant anomenada martellet , que arrossega el ganxo, la forquilla i, amb aquesta, la palanca d’aturada del teler…

Als extrems de les taules hi ha els calaixos que reben la llançadora

La cara anterior de l’arquilla que forma el cos de dalt, proveïtu de calaixos i de compartiments, té una tapa que, quan és abatuda, serveix de taula d’escriure La taula pren a vegades la forma de bufetillo

A l’edat mitjana eren folrades amb planxa de ferro o enllaunades en el període gòtic es desguarní dels reforços metàllics per a lluïment de la fusta tallada així continuà amb els models ornamentals del Renaixement i del Barroc És característica catalana la que té al front dos o tres plafons encadellats a un bastigi bossellat és peculiar també la caixa de núvia , que es distingeix perquè el plafó de la dreta s’obre a tall de portella i fa pas als calaixos de l’interior la part interna de la tapa, a semblança del cassone , és decorada sovint amb pintures de qualitat la caixa de…

Els refrigeradors domèstics, anomenats neveres o frigorífics, són de potència reduïda i consisteixen en uns mobles la part exterior dels quals sol ésser de planxa embotida i la interior de matèria plàstica, separades per un material aïllant, en els quals hom pot diferenciar tres zones de temperatures ben determinades el congelador, entre -10°C i -7°C, eventualment d’accés independent des de l’exterior, el cos central, a uns 4°C i proveït de dos o més prestatges, i la part inferior, entre 6°C i 8°C, generalment proveïda d’un o dos calaixos adequats a la conservació de llegums,…