Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Guillaume Dufay
Música
Compositor francoflamenc.
El 1420 era a Rímini al servei dels Malatesta Prosseguí la carrera a la cort pontifícia i a les corts de Ferrara, Savoia i Borgonya El 1436 el papa li atorgà una canongia de la catedral de Cambrai Fou un ordenador i aclaridor de la música profana definí els diversos gèneres musicals, llurs relacions i estil propi En música religiosa establí un pla musical per a l’ordinari de la missa missa cíclica i li donà unitat a base d’un sol i únic cantus firmus Usà per primer cop el fals bordó La seva balada Se la face ay pale fou el primer cantus firmus d’origen profà Les seves misses cícliques més…
François de Salignac de La Mothe Fénelon
Retòrica
Literatura francesa
Cristianisme
Prelat, orador i escriptor eclesiàstic francès.
Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon, coneguda pel seu misticisme,…
Guillaume Dufay
Música
Compositor francès amb el qual l’Escola francoflamenca entrà a la història de la música.
Vida És probable que nasqués a Cambrai, a la catedral on figura inscrit com a nen cantor entre els anys 1409 i 1412 En aquella època el magister puerorum de la catedral era Nicolau Malin, a qui succeí Ricard Loqueville 1413-18 Si bé no hi ha constància que Dufay fos alumne d’aquest segon, les obres primerenques del compositor denoten una clara influència d’aquest mestre Cap al 1420 Dufay ingressà al servei de la família Malatesta, a Pesaro, on romangué els sis anys següents D’aquest període daten els motets Vasilissa ergo gaude , escrit a l’agost del 1420 en honor de Cleofàs Malatesta, la…
Pierre de Francheville
Escultura
Escultor francès.
Anà a Florència 1574, on treballà en el taller de Giambologna Tornà a París 1604 i fou nomenat escultor de Lluís XIII, per a qui féu els esclaus de l’estàtua eqüestre d’Enric IV Altres obres seves són Orfeu 1598 i David 1608, ambdues al Musée du Louvre
Charles François Dumouriez
Història
Política
Nom amb què és conegut Charles Françoise du Périer, militar i polític francès.
Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…
René Dumont
Economia
Economista francès.
Especialitzat en economia rural i planificació agrícola, fou assessor de diversos governs de països subdesenvolupats a través de la FAO i de la UNESCO Hostil al capitalisme, preconitzà la gestió centralitzada de tipus socialista, que posteriorment reformulà amb tesis de l’ecologisme Actiu en política, el 1974 fou candidat a les eleccions presidencials franceses Obres principals seves són Économie agricole dans le monde 1953, Kolkhoz, sovkhoz 1964, Cuba, socialisme et développement 1964, Chine surpeuplée 1965, Nous allons à la famine 1966, The Hungry Future 1970, Cuba, est-il socialiste 1970,…
Henri de Lubac
Cristianisme
Teòleg jesuïta francès.
Professor de la facultat teològica de Lió i un dels teòlegs influents en el concili II del Vaticà, entre les seves obres destaquen Catholicisme 1938, Le drame de l’humanisme athée 1945, Surnaturel 1946, diversos escrits sobre exegesi medieval i sobre Teilhard de Chardin, L’Église dans la crise actuelle 1969, Paradoxe et Mystère de l’Église 1967, Athéisme et sens de l’homme Une double requête de ''Gaudium et spes ' 1968, La foi chrétienne 1969, Les églises particulières dans l’Église universelle 1971 El seu interès per la història de la teologia se centrà en Pic de la Mirandole 1974, La…
Maurice Godelier
Antropologia
Antropòleg francès.
Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…
Johannes Regis
Música
Compositor francoflamenc.
Cap al 1460 era el responsable dels escolans de cant de la catedral de Cambrai L’any 1463 passà a l’església de Notre-Dame d’Anvers Possiblement entre el 1464 i el 1474 exercí com a secretari de Guillaume Dufay a Cambrai Més tard obtingué una canongia a Soignies, on es retirà Escriví misses -dues sobre el tema de L’homme armé -, motets i algunes chansons profanes en un estil molt proper al de Dufay Els seus contemporanis el tingueren en gran estima El poeta Guillaume Crétin l’esmenta en la seva Deploració per la mort d’Ockeghem i Johannes Tinctoris, en els seus…
Louis Blériot
Aeronàutica
Enginyer i aviador francès.
Fou el primer a travessar el canal de la Mànega, de Calais a Dover, en avió 1909, i un dels primers constructors d’avions a França el seu avió Spad serví d’escola a molts dels asos de la Primera Guerra Mundial