Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
cantiga
Música
Cançó monòdica medieval o poema compost per a ésser cantat, indistintament de caràcter religiós o profà, en llengua vulgar, sobretot galaicoportuguès, característica de la Península Ibèrica.
Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un contorn melòdic…
cantiga
Literatura
Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals.
Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas les cantigas d’amigo , les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria Alfons X de Castella-Lleó
Coral Cantiga
Música
Entitat coral fundada el 1961 per Leopold Massó al si del Casal dels Lluïsos de Gràcia, una de les capdavanteres en el procés de renovació del món coral català.
Aviat destacà pel seu alt nivell i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Masses Corals de Sagunt Ha collaborat amb orquestres de renom com l’Orquestra Ciutat de Barcelona o l’English Chamber Orchestra El seu repertori és força variat i inclou obres simfonicocorals de grans compositors dels segles XIX i XX Des de la seva fundació ha estat dirigida per L Massó, O Ponsa, E Colomer i J Prats Ha realitzat enregistraments per a ràdio i televisió, i ha actuat regularment a Barcelona, tot i que també ho ha fet en diverses poblacions catalanes i de la resta de l’Estat espanyol Madrid, Màlaga,…
Coral Cantiga
Música
Agrupació coral fundada el 1961 al si dels Lluïsos de Gràcia (Barcelona) per Leo Massó i dirigida per ell fins el 1973.
Posteriorment fou dirigida per Oriol Ponsa 1973-78, Edmon Colomer 1978-81 i Josep Prats des del 1981 El seu repertori comprèn un ampli espectre estilístic Ha participat sovint en audicions simfonicocorals i ha efectuat enregistraments per a ràdio i televisió que combinen la música coral amb l’acció escènica i coreogràfica Ha actuat en diversos països europeus i és membre actiu de la Federació Catalana d’Entitats Corals, d’Europa Cantat i de la International Federation for Choral Music També ha estat dirigida puntualment per mestres com László Heltay, Pierre Cao, Salvador Mas o Antoni Ros i…
cantiga d’amigo
Literatura
Cantiga basada en l’artifici poètic de posar en boca d’una dona enamorada la queixa per l’absència o el desdeny de l’estimat.
El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França chansons de femme i a Alemanya Frauenlieder, Wineleodes , però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica Formalment hi és bàsic el parallelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la…
cantiga d’amor
Literatura
Cantiga en la qual l’enamorat canta el desdeny de l’estimada o, menys sovint, en fa el panegíric.
Hi és ben perceptible la influència provençal, fins i tot en el lèxic, bé que la queixa amorosa esdevé més intensificada i malenconiosa en la lírica galaicoportuguesa
cantiga d’escarnho e de mal dizer
Literatura
Cantiga satírica d’inusitada violència i fins i tot d’obscenitat expressiva.
Hom ha distingit entre la cantiga d’escarnho , on la crítica és més cortesana i encoberta, i la cantiga de mal dizer , sàtira personal, caricaturesca, de gran interès lèxic, històric i sociològic
Pero da Ponte
Literatura
Poeta gallec.
Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca
Xohan Zorro
Literatura
Joglar galaicoportuguès dels vells cançoners.
Conreà solament la cantiga de amigo , amb menyspreu de la moda cortesana, i s’aferrà a les fórmules de creació popular Tenen un especial interès les seves cantigas de tema mariner
Airas Nunes
Literatura
Poeta gallec.
Figura important dels cançoners, conreà tots els gèneres cantiga d’amic, d’amor, burla èpica i sàtira política i moral i collaborà amb Alfons X en les Cantigas de Santa María Hi ha una edició crítica de la seva obra a cura de Giuseppe Tavani Le poesie di Ayras Nunez 1964