Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
capil·laroscòpia
Examen dels vasos capil·lars cutanis de la base de les ungles mitjançant un microscopi.
capil·lar
Anatomia
Dit de qualsevol òrgan prim com un cabell, o que té aspecte de cabell.
capil·lar
Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…
capil·lici
Protistologia
Conjunt de filaments que, en diversos grups de mixomicets, es troben en els esporocarps, barrejats amb les espores, reunint la columel·la al peridi.
Sovint presenta reforços en espiral o en anells incomplets i, en assecar-se, es recargolen i poden arribar a esquinçar amb força el peridi, i ajudar així a la dispersió de les espores
capil·laritat
Física
Cadascun dels fenòmens consistents a deixar d’ésser horitzontal la superfície lliure d’un líquid en contacte amb una paret sòlida, i en la formació de meniscs i ascens o descens d’un líquid en un tub capil·lar (llei de Jurin), causats per la dissimetria de les forces intermoleculars existents a la frontera del líquid (tensió superficial).
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes