Resultats de la cerca

Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530

Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 caputxí De jove serví a Barcelona Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins 1588 Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599 Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines El 1604 el papa Climent…

Filla illegítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill illegítim del rei de Nàpols Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines El 1557 anà a la cort de Felip II de Castella, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles i Joan d’Àustria Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova 1572 Mantingué correspondència amb…

Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat carmelitana de la caritat i les dominicanes de l’Anunciata dominicana de l’Anunciata, fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor, fundades a Ripoll el 1850 les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep carmelitana teresa de Sant Josep, fundades a Barcelona el 1878 les caputxines…

La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que…

Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa 1647

L’any 1682 contractà la pintura d’un quadre per a l’església de les caputxines, a Manresa, i el 1663 en pintà cinc més per a l’església de Sant Miquel, també a Manresa És autor d’una Immaculada 1687 per a la capella de la paeria de Cervera, que es conserva al Museu Duran i Sanpere d’aquesta ciutat

Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns

Els monestirs de caputxines clarisses, aviat difosos a Itàlia i a d’altres països, progressivament adoptaren constitucions diverses, si bé la majoria observaren les redactades pel caputxí Girolamo da Castelferretti, confirmades per Urbà VIII 1630 L’any 1927 fou establert un text nou i únic per a tots els monestirs El primer dels Països Catalans fou el de Barcelona Sarrià, fundat a la fi del s XVI per Àngela Margarida Serafina, del qual sorgiren les diverses fundacions hispàniques

El 1850 entrà, a Ripoll, a l’institut tot just fundat de terciàries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora però l’abandonà, el 1872, per fundar el seu Passà la resta de la seva vida a Madrid i a Fuencarral, estenent el seu institut El 1949 fou iniciat, a Madrid, el procés diocesà per a la seva beatificació, que el 1963 passà a Roma El 1996 fou beatificada per Joan Pau II