Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Miquel Sayrach i Carabassa
Metge cirurgià.
Es doctorà a la facultat de Barcelona 1880 El 1899 creà l’Institut Espanyol de Nostra Senyora de la Salut, la primera entitat d’assegurances de malaltia de l’Estat espanyol i una de les més antigues d’Europa, amb delegacions a molts indrets de l’estat
Agustí Antoni Valldejolí i Carabassa
Economia
Història
Agent comercial.
Fill d’un corredor de canvis barceloní ingressà a la Reial Companyia de Comerç de Barcelona a fi d’organitzar la xarxa de factories a diversos països americans El 1757 s’establí a Puerto Rico, on exercí, juntament amb Pau Puig-uriguer, com a ajudant o segon factor, sota l’autoritat de Martí Campderrós El 1769 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona Arran de la seva gran experiència empresarial a Amèrica, fou nomenat primer factor de la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, càrrec en el qual es mantingué fins el 1789, moment en el qual quedà desmantellada aquesta entitat
carbassa
© Maria Galí i Cabana
síncope
Lingüística i sociolingüística
Eliminació d’elements fonològics a l’interior d’un mot.
Es dóna molt sovint en la formació de les llengües romàniques per caiguda de vocals pretòniques i posttòniques verecundia ± 'vergonya’, medicu ± 'metge’ També dialectalment vritat, carbassa , en comptes de veritat, carabassa
Bernat Batle i Amengual
Literatura
Cristianisme
Escriptor, prevere i llicenciat en teologia a la Universitat de València.
Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i En Pepito Carabassa 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Fou collaborador de l’almanac “El Felanigense”
Bernat Batle i Amengual
Literatura catalana
Poeta.
Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a València Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa no hi ha mal que per bé no vénga 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Collaborà a l’almanac d’“El Felanigense”
Torrella de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva.
A part el sector principal, de 0,03 km 2 , comprèn tres enclavaments a la Foia de Cerdà , dos al de la lana, tres entre els termes de Vallès, la Granja, Llanera i Xàtiva, anomenats Verderol , la Carabassa i la Font de Jordana , i, finalment, el del Molí del Vallès El secà és ocupat per garrofers i oliveres, i el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia de Ranes, per tarongers La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis El poble 149 h 2006, torrellans 140 m alt es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà L’església…