Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Cortada dels Llucs
Masia
Masia i antiga quadra del terme de Santa Maria de Merlès (Berguedà), casa pairal dels comtes de la Vall de Merlès.
L’edifici, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, està reforçat per unes torratxes i flanquejat per una massissa torre d’origen medieval i coberta de quatre vessants Té portes adovellades i les finestres tenen llindes massisses Tot el recinte està envoltat per un mur i té la masoveria a tramuntana La masia fou construïda al segle XVII i ampliada al segle XVIII
Can Grasses
Google Maps
Masia
Masia del municipi de Ripollet (Vallès Occidental).
És formada per planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, a dos nivells La façana principal és asimètrica, amb diverses obertures allindades o d'arc de mig punt Adossada al mur de tancament hi ha l'antiga capella, d'una nau amb teulada a dues aigües La masia és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Sant Joan Sanata
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al NE de la vila, al límit amb el terme de Santa Maria de Palautordera.
N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130
Santa Margarida de Bescanó
© Joan Dalmau Juscafresa
Capella
Capella del municipi de Bescanó (Gironès), dins de la propietat del Mas Viader.
Bastida el 1630, és de planta rectangular coberta amb volta seguida apuntada i capçalera carrada Als peus hi ha el, cor on s'accedeix per una escala lateral a l'esquerra La façana principal té una porta rectangular amb marc motllurat, dos capitells i trencaaigües a la part superior amb mènsules, sota el que hi ha una inscripció illegible Al capdamunt, un ull de bou i a l'esquerra, una finestra apaïsada El campanar d'espadanya s'aixeca al davant del carener de la teulada
serra d’Ensija
© Fototeca.cat
Serra
Nus orogràfic dels Prepirineus berguedans, entre els sinclinals de Vallcebre, al N, i Fígols Vell, al S, el torrent del coll de Peguera, a l’E, i l’aigua de Valls, a l’W.
Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n'emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2 271 m alt, el serrat Voltor 2 281 m i la creu de Ferro 2 286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la Gallina Pelada 2…
Sant Feliu Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès, a la vall mitjana de la riera de Relat.
Situació i presentació Limita al NE amb Oristà, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i Avinyó Bages i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té dins el seu territori l’enclavament de Comesòlibes al S del poble, del municipi osonenc d’Oristà, i el petit enclavament de la Balma al NE, a la riera de Basí, del municipi de Prats de Lluçanès El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s’allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d’Oristà i de Santa Maria d’Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa El terme únicament comprèn el…
Cabrils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al vessant de marina de la Serralada Litoral, a l’W del turó d’en Cirers.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…
castell de Montbui
© Fototeca.cat
Església
Antic castell i església (Santa Maria de la Tossa de Montbui) del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat al vessant S de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al SW de la ciutat d’Igualada.
El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del castell,…
Capolat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita amb Castellar del Riu N, Berga i Avià E, i l’Espunyola i l’enclavament de Comesposades de Montmajor S i amb els municipis de Navès i Guixers del Solsonès És un terme eminentment rural, de poblament totalment disseminat, però malgrat això, els principals nuclis de població són el poble de Capolat, capital del terme la caseria de Llinars, compartida amb el terme de Castellar del Riu la caseria de Rossinyol i Coforb, anomenada també Coforb i la caseria de Taravil Aquests nuclis coincideixen amb els antics termes parroquials de Capolat, Coforb i Taravil La carretera…