Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
-carpi
Forma sufixada del mot grec καρπός -οῦ, que significa ‘fruit’, emprada per a formar substantius indicadors d’una part d’un fruit.
Carpi
Ciutat
Ciutat de la província de Mòdena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És centre comercial de la producció agrícola de la comarca, si bé disposa igualment d’un nucli industrial amb certa diversificació indústria tèxtil, mobles, ceràmica i alimentària
carpí
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les betulàcies, que pot atènyer 25 m, d’escorça grisa estriada, fulles ovades, acuminades, doblement serrades, infructescències en ament i amb involucres fructífers trilobulats.
Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure
carpí vermell
Biopix: N Sloth (CC BY-NC 3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, generalment de menys de 40 cm de longitud, molt semblant a la carpa, però desproveït de barbetes.
És de color verd daurat o de color vermell
carpí ver
Lukáš Jurek (CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, generalment de menys de 40 cm de longitud, molt semblant a la carpa, però desproveït de barbetes.
El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada
Iacopo Berengario da Carpi
Metge italià.
Professor de medicina a Bolonya 1520-27 i a Ferrara 1527 Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini 1521 i Isagogae 1522, tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia Juntament amb un important treball sobre cirurgia, Tractatus de fractura calvariae seu cranii 1518, estudià l’anatomia del cervell, descriví per primera vegada l’apèndix vermiforme i fou un dels grans clínics del seu temps, al qual és deguda, en part, la difusió del tractament…
Llorenç Miquel i Carpi
Cinematografia
Director artístic i dissenyador de producció.
Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un día volveré…
Joan de Figueres i Carpi
Historiografia
Historiador.
Trinitari calçat, fou mestre de l’orde, provincial i vicari general de la Gran Bretanya i Irlanda Escriví 1653-54 uns Annales , que arriben fins al 1333, inèdits, i un Chronicum de l’orde Verona, 1645, ple d’errors, que es perpetuaren en els historiadors posteriors de l’orde
Joan de Figueres i Carpi
Historiografia catalana
Erudit i religiós trinitari calçat.
Viatjà per Europa i s’interessà sobretot per la història del seu orde Visità arxius de França i d’Anglaterra i altres llocs i, al servei del papat, desenvolupà diverses missions a Europa Fou ministre general del seu orde a Anglaterra, Escòcia i Irlanda Fruit de l’interès per la història del seu orde són un Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad 1642 i el Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis 1645, que, en opinió del també trinitari Rodríguez Biblioteca valentina , 1747, no són del tot fiables També deixà alguns manuscrits i uns Anales de la orden de la Santíssima…
Bernardino Ramazzini
Metge italià.
Fou professor a les universitats de Mòdena i Pàdua Publicà De morbis artificium diatriba 1700, tractat on descriu diverses malalties professionals Pot ésser considerat com el creador de la medicina laboral analitzà malalties com la silicosi, la pneumoconiosi, emmetzinaments diversos, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina