Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
castanya
Castanyes
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Llavor comestible del castanyer.
Les castanyes seques amb un 12-15% d’aigua, bullides 70% d’aigua o torrades 40% d’aigua tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farina, marron-glacés Són també consumides com a fruita seca la part comestible representa del 21 al 25% del pes del fruit, i es caracteritza per la quantitat relativament baixa de greix que conté i per l’elevat percentatge de glúcids totals
castanya
Castanyes
© Fototeca.cat
castanya d’Índia
Castanyes d’Índia
Botànica
Farmàcia
Fruit del castanyer d’Índia.
Conté saponines, tanins, fècules i olis, productes que són extrets i emprats industrialment les castanyes d’Índia tenen propietats vasoconstrictores han estat emprades en el tractament de varices, hemorroides i foren uilitzades pels turcs en l’alimentació dels cavalls i altre bestiar i com a substitutives del sabó
castanya d’aigua
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, anual, d’arrels subjectes en el fang, amb fulles de dues menes (heterofíl·lia): les submergides, sèssils, linears, enteres, oposades, caduques; les flotants, peciolades, alternes, d’ample limbe dentat, pubescents pel revers i pel pecíol.
Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà
trapàcies
Botànica
Família de mirtals composta per herbes aquàtiques heterofil·les, de flors perígines solitàries i de fruits nuciformes endurits.
Comprèn únicament el gènere Trapa , l’espècie més coneguda del qual és Tnatans , la castanya d'aigua
castanyola
Botànica
Nom aplicat a algunes umbel·líferes com l’anyol i les espècies del gènere Bunium
, que fan uns tubercles que s’assemblen a una petita castanya.
bríum
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, de gametòfit petit i amb esporangi gros, d’urna cilíndrica i pèndula castanya o, a vegades, roja.
Atenyen de pocs millímetres a 15 cm d’alçada total