Resultats de la cerca

És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya

Les aletes imparelles són castanyes, i les pectorals, rogenques, mentre que les pelvianes manquen, com la caudal substituïda per una de pseudocaudal Les larves i els exemplars joves són molt mòbils els adults, per contra, són indolents, suren sobre la superfície de l’aigua i es deixen portar pels corrents Pelàgic, propi de les aigües superficials de totes les mars càlides, és freqüent a la Mediterrània

Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars Visió parcial d’un castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , de notables dimensions, en plena floració Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants Teresa Casasayas / Antoni Farràs El castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països…

Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El…

El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus

Amb les castanyes, constitueixen la menja típica de la nit de Tots Sants Era costum que les padrines en regalessin a llurs fillols A la Segarra i a l’Urgell reben el nom de mitgetes Associat a aquest postre, en diverses localitats, com a Reus, encara se celebren les tradicionals rifes de panellets L’origen d’aquesta menja és incert, tot i que antigament hi havia un tipus especial de panets d’ofrena que es destinaven als difunts

El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans

El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica

La coloració del cos varia des de grisenca a roja, amb taques o bandes grogues o castanyes la pell és parcialment escatosa, la mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques, i hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal és distintiva de l’espècie Típicament bentònic, com els seus congèneres, el captinyós habita quasi tot tipus de fons, fins als 50 metres de profunditat es nodreix principalment de crustacis La seva distribució és atlàntica i mediterrània rep també els noms de rasclot, ullot i escórpora de fang