Resultats de la cerca

Fundat a l’inici de l’any 1912, nasqué gràcies a l’impuls d’alguns exjugadors del FC Barcelona com Josep Quirante, Carles i Arseni Comamala, Charles i Percibal Wallace, Paco Bru, Joan Solà i Miquel Mensa Formà part de la secció de futbol del Salut Sport Club Debutà oficialment a les eliminatòries prèvies del Campionat d’Espanya del 1912 Participà en la IV edició de la Copa dels Pirineus i en el Campionat de Catalunya de 1912, en el qual només guanyà dos partits En acabar la temporada es dissolgué Tot i la curta trajectòria es convertí en el primer equip professional de l’Estat espanyol

Arribà a Barcelona l’any 1910 i fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugava el seu germà Charles Davanter, el 1911 deixà el club blaugrana per fundar el Casual SC Sempre al costat del seu germà, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1911-12 i amb el Casual la temporada 1912-13 Tot seguit retornà al Barça 1913-15 amb el qual, sumant els dos períodes, disputà 66 partits i marcà 63 gols Acabà jugant de nou amb l’Espanyol 1915-16 Guanyà un Campionat d’Espanya 1910, quatre Campionats de Catalunya 1909-12 i dues Copes Pirineus 1910, 1911

Davanter, a Catalunya començà jugant amb el FC Internacional 1905-06 i el Català SC 1906-07 La temporada 1907-08 ingressà al FC Barcelona, del qual esdevingué capità Al final del 1911 abandonà el club blaugrana, juntament amb els germans Comamala, Quirante, Bru i d’altres, i fundaren el Casual SC, club que no entrà en competició fins a la temporada 1912-13 Per aquest motiu jugà amb el RCD Espanyol la temporada 1911-12, i la 1912-13 passà al Casual, que es dissolgué al final d’aquella temporada Aleshores retornà al Barcelona, amb el qual romangué fins a la temporada…

Migcampista, jugà al Futbol Club Barcelona 1903-12 un total de 44 partits Juntament amb altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar el Club Casual 1912-13 Acabada l’experiència en aquest primer equip professional del l’Estat espanyol, s’incorporà al Madrid Fútbol Club 1913 Fou quatre cops campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i guanyà dos Campionats d’Espanya 1910, 1912

Jugà d’extrem i formà part del Casual 1912-13 i l’Universitari 1913-14 abans de passar al RCD Espanyol, amb el qual fou campió de Catalunya la temporada 1914-15 i disputà la final de Copa del 1915 davant de l’Athletic Club de Bilbao Més endavant fou directiu de l’entitat espanyolista Formà part de la selecció catalana en una ocasió 1912

La Guàrdia Civil deté a Sevilla Mikel Azurmendi, María Teresa Pedrosa i José Luis Barrios, integrants del comando Andalusia d’ETA En l’operació, desencadenada a partir d’una intervenció casual d’agents de la Policia Nacional, són arrestats també dos ciutadans francesos que portaven explosius al comando El Ministeri de l’Interior atribueix al comando Andalusia d’ETA diversos atemptats a Andalusia, entre els quals l’assassinat del regidor Alberto Jiménez i la seva esposa el passat 30 de gener

Fou influït per l’obra de WBlake i pel surrealisme A partir del 1934 la seva pintura prengué com a base la visió casual d’objectes i formes vegetals i minerals, que transformà en tòtems plens d’allusions psicoanalítiques Entre el 1939 i el 1945 compongué allucinants visions de la guerra El 1947 conegué Picasso, que l’influí notablement en la seva posterior trajectòria surrealista expressionista Cal destacar la seva Crucifixió 1945, per a l’església de Saint Matthewm, a Northampton

L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma -od…

Entrà en el cinema de manera casual per mitjà del director Frank Borzage, que la conegué a Dublín i li donà un paper a Song O'My Heart 1930 Un cop a Hollywood, a més de desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica, al costat dels germans Marx — A Day at the Races 1937, de SWood— o sota la direcció de Tod Browning a The Devil-Doll 1936, també treballà al teatre i a la ràdio Però fou coneguda sobretot per haver interpretat en sis pellícules el paper de Jane, la companya de Tarzan, al costat de Johnny Weissmuller Casada amb el director John Farrow, un dels seus set fills és l’…