Resultats de la cerca

Del 1348 al 1362, especialment, disputà el predomini polític a Sicília al partit llatí, que representava part de la noblesa indígena, progenovesa i proangevina Els Alagó o Alagona , els Peralta, els Montcada, els Vallguarnera foren els membres més destacats del partit, en el qual militaren també, en alguns moments, d’altres nobles d’origen sicilià, com els Rosso, els Spadafora, els Ventimiglia o els Sclafani Dominaven la zona meridional i oriental de l’illa Val di Noto, Siracusa i Catània Tingueren l’ajut del rei Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1349 els envià una flota per defensar Catània

Fins al segle XIII l’extensió d’aquest gentilici tingué una evolució parallela a la del corònim Catalunya Amb la constitució dels regnes de Mallorca i de València, hom perdé més fàcilment la noció que aquests eren parts constitutives de Catalunya que no pas la noció que llurs habitants, tot i la diversa ciutadania, eren catalans “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”, escrivia Ramon Muntaner vers el 1325 referint-se als habitants del sud del País Valencià el 1417 Anselm Turmeda afirmava ésser de nació catalana i nascut a Palma Mallorca els consellers de Barcelona, el 1456,…

Fou constituït per un consell general, amb representants de diverses tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic Tingué com a primer president Salvador Armendares i com a secretari general Miquel Ferrer El 1964 la presidència restà vacant El consell executiu fou traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es féu càrrec de la secretaria general Mantingué, a l’exili, una presència testimonial a través de les Conferències Nacionals de Mèxic 1963 i Avinyó 1969, treballà per la difusió internacional del plet català, promogué els Aplecs de Toluges 1965 i edità els…

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer

Nasqué al principi de la dècada de 1960 impulsat per persones procedents de Front Nacional de Catalunya  i inspirat per la doctrina de Josep Maria Batista i Roca Conegut amb el nom EPOCA, que li atribuí la policia política franquista, es concebia com un exèrcit a la reserva que es preparava per intervenir en una situació de crisi nacional, com ho havia estat el 6 d’octubre de 1934 Les principals activitats d’aquesta formació clandestina foren la instrucció militar i el finançament illegal per a l’obtenció d’armament i per a aquestes pràctiques Se li atribueixen les morts de l’empresari Josep…

Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional del 1937 Governador civil de Conca 1937-39, encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué 1947 una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi

Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la Universitat de València 1781-1801, publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales 1786 i Silabario metódico 1803

De l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat de València el 1522 i el 1523 Escriví una Relació verdadera de com se començà i se proseguí la Germania en la ciutat i regne de València que fonc en los anys 1519 fins el 1521 , interessant per alguns detalls personals que hi figuren

Els seus principals dirigents eren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc El 1932 publicà el setmanari Acción i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana abril del 1934 es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit Republicà d'Esquerra