Resultats de la cerca

S’inicià amb Johann Adam Heckel Adorf, Hessen 1812 - Biebrich, Hessen 1877 A setze anys fou contractat per Karl Almenräder, fagotista, constructor i estudiós de l’acústica dels instruments de vent, que treballava per a l’editorial B Schott’s Söhnen El 1831 fundaren l’empresa a Biebrich, i inicialment signaren els instruments amb la marca Schott, fins el 1843, que ja dugueren la marca Heckel S’especialitzaren en la construcció de fagots, instruments que investigaren fins a construir-ne un model pràctic, i també milloraren el contrafagot En morir Almenräder, JA Heckel dirigí la fàbrica amb el…

Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres metàlliques afinades -generalment d’acer-, suspeses horitzontalment damunt un bastidor, distribuïdes de manera semblant a les tecles d’un piano, que sonen en ser percudides amb unes macetes La longitud i el gruix d’aquestes barres en determinen l’afinació com més llargues i gruixudes són, més greu és el so que produeixen Solen estar arrenglerades en dues fileres situades a la mateixa altura en progressió de greu esquerra a agut dreta La…

A Occident, en existir la marimba d’orquestra, generalment s’utilitza aquest terme per a referir-se a un tipus de xilòfon amb ressonadors davall cada barra o placa Tenen formes i mides diverses, perquè són instruments amb un nombre variable de làmines o plaques se’n poden trobar des dels que es porten penjats al coll fins als que s’han de muntar sobre un suport El so és produït en posar en vibració les làmines de fusta, que solen ser de fustes dures palissandre, palissandre rosat, percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, la qual cosa permet variar-ne el timbre i l’ús com a…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres de fusta afinades i disposades sobre un bastidor, que sonen en percudir-les amb unes macetes Aquestes làmines solen ser de palissandre o d’altres fustes semblants pel que fa a duresa i ressonància En alguns instruments ètnics, les plaques són de bambú Actualment també se’n fan de fibra de vidre o de resines sintètiques que imiten l’aspecte i les qualitats sonores de la fusta La longitud i el gruix de les barres determinen la seva afinació…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…