Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
amfipròtic | amfipròtica
Química
En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.
Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la…
electropositiu | electropositiva
polipròtic | polipròtica
monopròtic | monopròtica
carbonilació
©
Química
Reacció per la qual s’introdueix un grup carbonil C = O dins una molècula orgànica; això és aconseguit mitjançant els grups C≡O activitats.
També és possible d’aconseguir-ho emprant el monòxid de carboni lliure en presència de carbonils metàllics, composts actius capaços de cedir grups CO i regenerar-se per addició de monòxid de carboni Algunes reaccions de carbonilació per a l’obtenció de plàstics poliamídics, parafines i alcohols són de gran importància pràctica, puix que permeten d’obtenir productes intermediaris essencials per a la gran indústria orgànica
efecte mesomèric
Química
Fenomen consistent en el desplaçament estàtic i parcial d’electrons π vers un àtom determinat.
La mobilitat dels doblets π i n comporta l’aparició de formes límit i de ressonància Aquest desplaçament adquireix importància quan a l’estructura hi ha un grup capaç d’acceptar els electrons conjugats amb un altre capaç de cedir-los A diferència dels efectes inductius inductiu, que es transmeten a través dels enllaços σ, els efectes mesomèrics es transmeten sense disminució de llur intensitat a través de sistemes insaturats conjugats
electrovalència
Química
Propietat que tenen els àtoms de cedir o guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d’ionització i per llur afinitat electrònica.
Mitjançant aquesta propietat hom explica la transferència d’electrons d’un àtom a un altre, amb la consegüent formació d’ions
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més elevada és l’acidesa, és a dir…
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la composició…
funció d’acidesa
Química
Funció de l’acidesa a H S +
de les solucions d’un àcid en el solvent S, que dóna, per a cada composició de la solució, la tendència a cedir protons a una base.
Aquesta funció, introduïda per Hammett, és definida, per a una base de Brønsted elèctricament neutra B, per l’expressió on a i és l’activitat i f i el coeficient d’activitat de i f i = a i /C i , essent C i la concentració de i i pot ésser calculada per la fórmula on tant K A , que és la constant d’acidesa en el solvent S de l’àcid HB + , conjugat de B, com C B , i C H B + , que són concentracions, són experimentalment accessibles Si hom pot admetre tal com féu Hammett, basant-se en fets experimentals, que f B / f H B + depèn només de la càrrega elèctrica de B però no de la seva natura…