Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Pasqua i primavera
Montse Catalán
La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…
dalmàtica
Cristianisme
Vestidura superior que el diaca porta en les celebracions litúrgiques.
Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma
La Xina celebra els 70 anys de règim comunista
El president de la Xina Xi Jinping encapçala les celebracions dels 70 anys de la fundació de la República Popular de la Xina L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong anuncià la fundació del Partit Comunista de la Xina, l’organització que des d’aquesta data governa la Xina Les celebracions tenen un marcat caràcter militar Mentrestant, a Hong Kong l’efemèride donà lloc a una intensificació de les protestes iniciades fa cinc mesos contra la llei d’extradició promoguda per Pequín al govern autònom
bealltain
Història
Festa ritual dels celtes irlandesos, la segona en importància de llurs celebracions.
Tenia lloc el primer dia de maig, en portar els ramats als pasturatges d’estiu Eren característiques les grans fogueres, la finalitat de les quals era la preservació de les malalties dels animals
Fòrum Cristianisme i Món d’avui
Reunió anual de dos dies convocada per un grup de cristians valencians, que segueix la inspiració i les pautes del Fòrum Home i Evangeli de Catalunya.
La llengua oficial és el català i hom té molta cura de les celebracions litúrgiques Se celebra sense interrupció des del 1989
festes panatenees
© Corel Professional Photos
Religions de Grècia i Roma
Celebracions religioses i civils de l’antiga Atenes en honor d’Atena Pòlies.
Instituïdes, segons la tradició, per Teseu, s’efectuaven el mes hecatombeó juliol-agost i finien el dia vint-i-vuitè del mes, aniversari de la deessa, amb una processó que pujava a l’Acròpolis per oferir-li el peple teixit per les donzelles ateneses Els dies anteriors, havien estat celebrats jocs gimnàstics i hípics, competicions poètiques i musicals i una festa nocturna amb una cursa amb làmpades Cada quatre anys les festes adquirien un relleu més especial i hom en deia Grans Panatenees en oposició a les altres Petites Panatenees que se celebraven anualment
noël
Música
Composició polifònica que elabora melodies de cant pla vinculades amb les celebracions nadalenques.
Els noëls aparegueren en la música culta ja al final del segle XV, i més endavant s’utilitzaren amb la mateixa finalitat cançons nadalenques d’origen popular Els organistes francesos dels segles XVII i XVIII MA Charpentier, JF Dandrieu, LC Daquin, etc componien noëls per a orgue, en els quals els cants de nadal eren sotmesos a elaboracions contrapuntístiques o a variacions En català s’anomena ’nadal’ o ’nadala'
sistre
Música
Instrument de percussió que consisteix en una placa metàl·lica doblegada en forma de ferradura i amb diverses varetes corbades en llurs extrems.
Quan és mogut, les varetes percudeixen els costats de la placa sobre la qual es desplacen Fou conegut a Mesopotàmia i a Egipte durant l’Imperi Mitjà Actualment encara és usat en les celebracions litúrgiques de l’Església Etiòpica
homilia
Cristianisme
Predicació, després de l’evangeli de la missa, que normalment comenta les lectures bíbliques fetes en la mateixa celebració.
L’homilia de la missa queda reservada als sacerdots i diaques i és obligatòria els diumenges i festes de precepte quan hi ha concurrència del poble En les celebracions no eucarístiques, pot ésser encomanada als laics, tant homes com dones
Can Bonvilar
Mas Bonvilar
Masia
Masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental).
De l’arquitectura inicial, que es remunta al segle XVII, destaca la façana i la torre També hi destaca una petita ermita al seu costat L’any 1997, l’edifici fou restaurat i convertit en lloc de celebracions, especialment casaments Mas Bonvilar
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina