Resultats de la cerca

Efectuà estudis arqueològics a l’Àsia Menor i a Grècia i publicà diverses obres sobre numismàtica i epigrafia Durant la tercera República fou diputat de centreesquerra, senador, ministre d’instrucció pública 1876 i d’afers estrangers 1877-79 i president del consell de ministres 1879

Cap de la facció de centreesquerra al parlament 1865, s’uní 1875 amb el partit governamental de Deák, d’on nasqué el partit liberal, del qual esdevingué el màxim dirigent Cap de govern 1875-90, millorà les condicions econòmiques del país i consolidà el dualisme monàrquic austrohongarès

El resultat de les eleccions generals a Suècia dificulta la formació de govern els blocs de centredreta l’Aliança i el de centreesquerra, que formava el govern sortint, obtenen gairebé el mateix percentatge de vots poc més del 40% i escons 144 i 143 El partit antimmigració dels Demòcrates passa del 12,9% al 18% dels vots 62 escons

El candidat de l’oposició de centredreta Sebastián Piñera obté una clara victòria en la segona volta de les eleccions presidencials, amb el 54% dels vots, i guanya el candidat oficialista de centreesquerra Alejandro Guillier Piñera, que ja va ser president del 2010 al 2014, s’ha vist beneficiat per l’escàndol de corrupció familiar que va esquitxar el segon mandat de la presidenta Michelle Bachelet

El Senat italià aprova la composició del nou Govern presentat pel primer ministre, Massimo D’Alema La principal novetat del Govern, format per 25 ministeris, és la presència de ministres d’Els Demòcrates, la formació de Romano Prodi Divendres passat, D’Alema havia posat el seu càrrec a disposició del president, Carlo Azeglio Ciampi, amb la intenció de reformar l’executiu del Govern de coalició de centreesquerra anomenat la “Nova Olivera”

Itàlia celebra eleccions anticipades, convocades pel president Sergio Mattarella el 28 de desembre de 2017 Els resultats donen un clar avantatge al partit populista i euroescèptic 5 Estrelles que obté gairebé un terç dels vots El segueixen, amb prop del 17% cadascuna, la també populista Lliga Nord i el Partit Democràtic centreesquerra, que governava des del 2013 En quart lloc prop d'un 15% hi ha Forza Italia de l'exprimer ministre Silvio Berlusconi centredreta Els principals temes en disputa en les eleccions són la immigració, l'atur juvenil i les relacions amb la Unió Europea

Fernando de la Rúa, candidat de l’Aliança, que aplega la Unió Cívica Radical i la coalició de centreesquerra Front per a un País Solidari FREPASO, es proclama president de l’Argentina en la primera volta de les eleccions presidencials De la Rúa aconsegueix el 48,5% dels vots, mentre que el candidat del Partit Justicialista, Eduardo Duhalde, n’obté el 38% L’Aliança també aconsegueix el control del Congrés i els peronistes obtenen la majoria al Senat i la governació de Buenos Aires, on es concentra el 40% de l’electorat del país, per al seu candidat Carlos Ruckhauf

El laborista Wim Kok dimiteix el càrrec de primer ministre després de veure com el Parlament ha rebutjat un projecte de reforma constitucional per a introduir la possibilitat de convocar referèndums als Països Baixos La reforma era una exigència dels reformistes de centreesquerra D66, el grup minoritari de la coalició de Govern entre D66, el Partit Laborista i els liberals VVD L’oposició aconsegueix rebutjar el projecte gràcies al vot dissident d’un senador del VVD El 8 de juny Kok anuncia que seguirà en el càrrec després d’haver pactat una remodelació de l’executiu amb els seus…

Alt funcionari de l’estat, creà el Partido Socialdemócrata 1976 amb el qual s’incorporà el 1977 a Unión de Centro Democrático , encapçalant-hi l’ala esquerra Com a ministre d’hisenda 1977-79, promogué la reforma fiscal i, des de la cartera de justícia 1980-81, l’aprovació de la llei del divorci Contrari a la involució d’UCD cap a la dreta, se'n separà pel novembre del 1981 i fundà el Partido de Acción Democrática, força de centreesquerra que el 1982 pactà una coalició estable amb el PSOE i s’hi integrà al començament del 1983 L’any 1985 fou nomenat ministre d’afers estrangers en…

Estudià a Londres i a Harvard EUA Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general 1966-71 i president 1972-80 Primer ministre 1974, 1977 i 1978-79, l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia…