Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
centè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or castellana, encunyada per Felip III, Felip IV i Carles II a Segòvia, amb un valor de cent escuts.
centè | centena
Que, en una sèrie, en té noranta-nou davant seu, el que fa cent.
cinc-centè | cinc-centena
Que, en una sèrie, en té quatre-cents noranta nou davant seu, el que fa cinc-cents.
dos-centè | dos-centena
Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, que fa dos-cents.
penic
Economia
Moneda divisionària anglesa equivalent fins al 15 de febrer de 1971 a 1/240 de lliura.
A partir d’aleshores, en introduir el sistema decimal, hom féu el nou penic equivalent a un centè de lliura
Samuel Capó i Ferrer
Cristianisme
Pastor evangèlic.
Fill de Joan Capó i Pons, fundador d’una família de pastors protestants de la branca metodista, exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en què aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu
Lluís Bruguera Cortada
Tennis
Jugador de tennis i entrenador.
Com a jugador es formà al Club Tennis Barcino i arribà al número 4 del rànquing espanyol Fou campió del món de la Copa Galea amb la selecció espanyola i dues vegades campió d’Espanya de dobles Com a entrenador fou capità de l’equip de Copa Davis i entrenador de molts jugadors professionals, com Fernando Luna, el seu fill Sergi, Joan Aguilera i Jordi Arrese Fou director tècnic de la Federació Espanyola de Tennis El 1986 fundà la Bruguera Tennis Academy Top Team, un cente d’alt rendiment especialitzat en la formació de joves tennistes, que codirigeix amb el seu fill Sergi Bruguera
estromatòlit
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la historia geològica…
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu…
Lluís Salvador d’Àustria-Toscana
Literatura catalana
Historiador, folklorista i filòleg.
Vida i obra Arxiduc d’Àustria, fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies, estudià al Theresianeum de Viena i a la universitat de Praga Fou governador de Bohèmia i, posteriorment, es dedicà a viatjar i a escriure Després d’un viatge per les Balears el 1867, el 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà més tard adquirí la propietat de son Marroig entre Valldemossa i Deià A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a Miramar, personatges com ara Rusiñol i Verdaguer, amb el qual mantingué relació…