Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Christine Lagarde
Política
Política francesa.
Després dels estudis secundaris, estudià becada als EUA A la Universitat de Bethesda Maryland obtingué un diploma en dret social Fou també assistenta d’un membre de la Cambra de Representants a Washington En tornar a França, intentà sense èxit l’ingrés a l’École Nationale d’Administration ENA Es diplomà aleshores en anglès i en dret social a la Universitat París X-Nanterre L’any 1981 s’integrà a la delegació francesa del bufet internacional Baker & McKenzie, del qual fou membre 1995, i en 1999-2004 esdevingué presidenta del comitè executiu L’any 2005 fou també membre del…
Christine Nöstlinger
Filosofia
Literatura
Escriptora austríaca.
Formada com a dibuixant, es dedicà inicialment a illustrar contes infantils, i des de la segona meitat dels anys seixanta començà a escriure els propis textos Amb més de 150 títols, entre els quals hi ha Die feuerrote Friederike ‘Frederica la pèl-roja’, 1970, Wir pfeifen auf den Gurkenkönig ‘Ens rifem del rei dels cogombres’, 1972, Maikäfer flieg Mein Vater, das Kriegsende, Cohn und ich ‘Vola escarabat El meu pare, el final de la guerra, Cohn i jo’, 1973, premi de literatura juvenil alemanya 1974, Konrad oder das Kind aus der Konservenbüchse ‘Konrad o el nen que va sortir d’una llauna de…
Christine Mohrmann
Lingüística i sociolingüística
Filòloga neerlandesa.
Formada a la Universitat de Nimega, sota el mestratge de JSchrijnen, fundador de l’escola de Nimega, en fou la principal continuadora, i ella mateixa formà nombrosos i qualificats filòlegs Els seus treballs sobre el llatí cristià representen un progrés notabilíssim també en el camp de la teologia, de la litúrgia, de l’arqueologia i de la història en general Des del 1939 dirigí la collecció “Latinitas Christianorum Primaeua” Amb JQuasten fundà 1950 la collecció “Stromata Patristica et Mediaeualia” i fou cofundadora 1947 de la revista Vigiliae Christianae Els seus primers llibres són Die…
Christine Nesbitt
Altres esports d’hivern
Patinadora sobre gel canadenca d’origen australià.
Des del 2005 i fins al 2010 ha guanyat tretze medalles d’or en diverses proves de la Copa del Món de patinatge sobre gel, i ha estat medalla d’or als Campionats del Món del 2007 i el 2009 en la modalitat de persecució per equips, i també en la de 1000 m en els del 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 guanyà la medalla d’argent en persecució per equips, i en els de Vancouver 2010 l’or en 1000 m
Christine de Pisan
Literatura francesa
Escriptora italiana en llengua francesa.
Filla de Tomàs de Bolonya, astròleg de Carles V de França, es casà molt jove amb Étienne Castel Restà vídua a vint-i-cinc anys, sense recursos econòmics, i escriví per tal de guanyar-se la vida, cosa que en fa el primer cas conegut de dona de professió intellectual Els seus escrits tingueren un gran èxit, no solament els que presenten el seu cas personal com la famosa balada Seulete sui , plany sobre el seu viduatge, sinó també els seus poemes i tractats feministes, com aquells en què atacà el misoginisme de la segona part del Roman de la Rose o el seu poema en elogi de Joana d’Arc L’obra…
El Consell Europeu confirma Christine Lagarde com a nova cap del BCE
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea confirmen Christine Lagarde com a successora de Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu Lagarde, expresidenta del Fons Monetari Internacional, va rebre el vistiplau del Parlament Europeu al setembre i el seu mandat s’inicia l’1 de novembre
samovar
Corel - Christine Dameyer i Anne Xu
Alimentació
Atuell generalment de coure, típic de Rússia, per a tenir sempre a punt aigua bullent (el mot, en rus, significa ‘que bull per si mateix’).
Emprat sobretot per a fer el te, a la part inferior hi ha una reixeta, damunt la qual hom crema carbó el foc és canalitzat per una petita xemeneia que travessa el vas de dalt a baix i escalfa l’aigua que l’omple, la qual hi és abocada per dalt Una aixeta permet d’extreure l’aigua calenta Al damunt de l’atuell hom colloca una tetera per fer-hi el te i mantenir-lo calent
Joan Vila i Casas
© Marie Christine Vila
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador, ceramista i escriptor, conegut com Vilacasas.
El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal Hispanoamericana d…
,
termes de Caracal·la
Christine Wagner (CC BY 2.0)
Terma
Termes construïdes per Caracal·la a Roma, al sud-est de l’Aventí, de les quals es conserven les restes.
Una via porticada monumental donava accés a l’edifici, de planta quadrada 350 m de costat, amb voltes de gran alçada i sumptuosament decorat A la part central, voltada per palestres, hi havia les termes, i darrere, un parc públic, biblioteques, l’estadi i les cisternes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina