Resultats de la cerca

Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…

La mar Catalano-balear dins la mar Mediterrània Bloc diagrama de la mar catalano-balear Jordi Sorribas, a partir d’una imatge d’ordinador L’anomenada mar Catalano-balear és la part de la Mediterrània que banya les costes de València, Catalunya i el Rosselló i encercla les Balears Cal dir que, com la majoria de mars compreses en àrees oceàniques o marines més extenses, no té, exceptuant les línies de costa, uns límits clars que la separin de les masses d’aigua adjacents En l’àmbit de la geologia marina són també d’ús comú els noms de conca o depressió de València part de la mar Catalano-balear…

Les revingudes tardorals mediterrànies com aquesta d’Aiora Vall de Cofrents, esdevinguda l’octubre de 1982, són un exponent clar de la intensitat que les pluges hi poden tenir, en un moment determinat Mariano Magister Sens dubte el risc natural més estès i homogeni al llarg del conjunt dels Països Catalans és l’acció de les avingudes fluvials Les característiques climàtiques mediterrànies, juntament amb l’orografia del país, són un combinat perfecte per a produirles La nostra història és plena de referències a catàstrofes de diversa magnitud, que es circumscriuen a la conca d’un petit torrent…