Resultats de la cerca

Es mostren 4 resultats

ciclopi | ciclòpia

Un fragment de construcció ciclòpia a la muralla de Tarragona

© Fototeca.cat

Arqueologia
Dit dels murs construïts amb blocs de pedra (generalment calcària) de mida molt gran, no tallats i sense cap material que els uneixi, sovint amb alguna pedra petita per a falcar-los i reduir els espais entre els blocs.
El nom, derivat dels ciclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l’arquitectura micènica i estès després a d’altres A Catalunya ha estat aplicat a vegades als monuments megalítics, a la part baixa de la muralla de Tarragona probablement d’època romana i a la muralla d’Olèrdola, que sembla també romana a Mallorca i Menorca, a les construccions de la cultura talaiòtica Resulta un nom més aviat confusionari, atesa la diversitat de monuments i d’èpoques als quals és aplicat
Gran enciclopèdia catalana

formigó ciclopi

Construcció i obres públiques
Formigó que porta blocs grans de pedra a l’interior de la massa.
Gran enciclopèdia catalana

art micènic

Porta dels Lleons, a Micenes

© Fototeca.cat

Art
Art desenvolupat a Micenes, principalment durant el període de més esplendor del reialme (del 1600 al 1100 aC).
L’arquitectura es destaca, sobretot, per les muralles de tipus ciclopi, per la construcció del palau reial amb una gran sala mégaron, precedent del temple grec clàssic, i per les grans tombes circulars amb falsa cúpula Bé que l’escultura monumental és escassa, no manca alguna notable representació, com el relleu de la Porta dels Lleons que presideix la ciutadella La ceràmica, a torn, és normalment decorada amb pintura de temes geomètrics
Gran enciclopèdia catalana

aparell

1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla

© Fototeca.cat

Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
Gran enciclopèdia catalana