Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
cimal
Botànica
Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres.
cimal
Part alta d’una panna (oposat a culassa).
congrés eucarístic
Cristianisme
Celebració multitudinària del catolicisme destinada a promoure la devoció eucarística.
Pot ésser local, nacional o internacional La iniciativa fou deguda a Marie Marthe Emilie Tamisier 1844-1910, que promogué el primer pelegrinatge eucarístic a Avinyó 1874 El primer congrés eucarístic internacional se celebrà a Lilla 1881, i fins el 1938 hom en celebrà 34 El següent tingué lloc a Barcelona el 1952, i posteriorment n'hi ha hagut un cada quatre anys a altres ciutats del món El 1993 se celebrà a Sevilla, centrat en el tema de l’eucaristia i l’evangelització,on assistí Joan Pau II A l’octubre del 2004 se celebrà el 48è Congrés Eucarístic Internacional, intitulat L’Eucaristia Llum i…
Sant Marc de Bagà
Ermita
Ermita del municipi de Guardiola de Berguedà, dalt d’un cimal que domina la vall del Bastareny.
Existia ja el 1320 i era regida per un ermità 1370 Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós
Vicent Aguilera i Cerni
© Fototeca.cat
Art
Crític d’art.
Des de València es dedicà a la promoció de tendències artístiques d’avantguarda Grup Parpalló , Nou realisme Collaborà en publicacions del país i de fora i d’ençà del 1979 dirigí la revista “Cimal” Fou membre de l’AICA i també president de l’AECA Publicà una Introducción a la pintura norteamericana 1955, La aventura creadora 1956, Arte norteamericano del siglo XX 1957, Panorama del arte nuevo español 1966, Julio González 1971, Iniciación al arte español de la postguerra 1970, Porcar 1973 i Notes sobre Manuel Boix 1981, entre altres estudis Contribuí a introduir l’aplicació dels…
Sant Salvador de les Espases
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) i de la parròquia d’Olesa de Montserrat des del 1868.
Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador 420 m alt, sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal La capella de Sant Salvador és coneguda des del s…
Castell de Puigdemàger (els Prats de Rei)
Art romànic
El terme del castell de Puigdemàger es documenta des del 1070, data en la qual Folc i la seva esposa empenyoraren una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins els termes de Pug de Mager Surt esmentat també en un document de cessió de l’alou de Solanelles, situat dins el terme del castell de Puigdemàger, datat l’any 1138, que fa una tal Manasses, juntament amb els seus fills, al monestir de Sant Pere de la Portella El castell com a tal no torna a aparèixer documentat fins al fogatge realitzat a les Corts de Cervera de l’any 1359, on apareix com una de les propietats de l’abadessa de…
Construcció del Puig Alt Gran (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix un pany de mur E Carreras Aquestes restes de construcció són al planell superior del Puig Alt Gran Aquest turó, de 242 m d’altitud és, però, el més alt de la zona El seu cim domina sobre les terres circumdants i una gran extensió de mar Mapa 259M781 Situació 31TEG217855 Es pot pujar a aquest cim des del Coll de les Guatlles, al seu vessant de llevant, on hi ha les ruïnes ja descrites que es troben a poca distància d’aquest cim per pujar-hi no hi ha cap camí ben definit Edificis A l’espai que forma el cimal hi ha dues grosses penyes que deixen al mig…
ministeri
Cristianisme
Ofici al servei de la comunitat cristiana.
L’Església ha tingut, des dels seus orígens, un ministeri per a presidir les esglésies o comunitats locals El concili II del Vaticà afirma que el ministeri eclesiàstic, d’institució divina, s’exerceix segons diversos graus, els quals des de l’antigor porten el nom d' episcopat , presbiterat i diaconat Aquests tres graus , com a tals, esdevinguts clàssics, són d’institució eclesiàstica, i només l' únic ministeri que objectiven pertany al voler diví La missió primordial del ministeri és significar i garantir la comunió en la fe apostòlica i alhora presidir la celebració eucarística , font i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina