Resultats de la cerca

Vida Fill del poeta  Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge  Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La Gente Joven del…

Vida A divuit anys es traslladà a Saragossa per estudiar filosofia i lletres El seu primer film fou El lobby contra el cordero 1967-68, rodat en improvisació contínua i amb mitjans escassos durant mig any, en exteriors i interiors de Saragossa, Calanda i Barcelona Tot seguit entrà en contacte amb l’escena de la producció independent a Madrid, on el seu film es projectà en diverses sessions El 1968 es traslladà a València, on feu amistat amb el poeta Eduardo Hervás, i emprengueren conjuntament el rodatge d’ Orfeo filmado en el campo de batalla era un projecte del poeta, però A Maenza se’l feu…

Rodà nombroses pellícules entre el 1907 i el 1911 per a Iris Films de Barcelona En el terreny esportiu, filmà Salón Internacional del Automóvil 1922 i Curses a l’autòdrom de Sitges 1923 Creà l’Arxiu Cuyàs amb fotografies temàtiques folklore, arquitectura, natura, etc de tot el territori dels Països Catalans El fons, tasca continuada pels seus fills Enric Barcelona, 1910-1989 i Narcís Barcelona, 1920-1995, fou incorporat a la Cartoteca de Catalunya el 1988

Estudià enginyeria a l’Escola Industrial de Barcelona i es dedicà professionalment a la publicitat amb la creació, el 1964, de l’empresa Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat Aficionat des de molt jove a la fotografia i al cinema, es dedicà al colleccionisme d’objectes i aparells relacionats amb la fotografia, el cinema i la televisió, i a la realització de curtmetratges, el primer dels quals fou El pastor de Can Sopes 1956 Després d’un intent infructuós de passar al camp professional 1958, rodà una trentena d’aquests films, alguns de tema documental i d’altres sobre arguments de…

Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària Corcel , a València És autor de diversos estudis sobre els s XIX i XX, entre els quals Los albores de la España fernandina 1969, de les investigacions entorn de Josep MBonilla i del periodisme polític valencià dialectal El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1979, La premsa al País Valencià 1983 i La insolent sàtira antiga 1985 Com a director cinematogràfic es dedicà als gèneres de caràcter popular La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la…

Començà a rodar films amateurs quan era adolescent, fins que el grup musical Yes li encarregà un documental titulat 9012 Live 1987 Sex, Lies and Videotapes 1989, el seu primer llargmetratge de ficció, fou premiat amb la Palma d’Or a Canes i més tard rebé una nominació a l’Oscar, guardons prematurs que condicionaren la seva trajectòria immediata Després de mantenir-se en un terreny independent amb Kafka 1991, el melodrama King of the Hill 1993 o el policíac The Underneath 1993, acceptà dirigir George Clooney al thriller Out of Sight 1998 i Terence Stamp a The English Falcon 1999 per a…

A 18 anys fou nomenat director de l’escola del seu poble i l’any 1976 fundà el diari alternatiu The Flint Voice Posteriorment féu de director, productor i presentador de la sèrie de televisió TV Nation , guardonada amb un premi Emmy L’any 1989 dirigí el seu primer documental per al cinema, Roger and Me , sobre les conseqüències del tancament de la factoria General Motors a Flint, al qual seguiren The Big One 1997, Pets or Meat 1992 i el film de ficció Canadian Bacon 1995 Moore es donà a conèixer a Europa amb el documental Bowling for Columbine , un allegat contra la cultura armamentística…

Vida Estudià peritatge mercantil a Girona i a principi de la dècada del 1940 s’interessà per la fotografia fixa i muntà Foto-Cine Sans, una botiga i laboratori fotogràfic A partir de la dècada següent, també es decantà pel cinema Els seus primers treballs foren com a amateur i després com a professional al diari Los Sitios   Diari de Girona , i des del 1965 com a corresponsal de TVE a Catalunya província de Girona i el sud de França Guanyà un bon nombre de premis fotogràfics amb la seva Leica i cinematogràfics amb la seva Paillard Bolex de 16 mm També fou un pioner pel que fa al treball sota…

Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…

El cineasta nord-americà Terrence Malick guanya l’Ós d’Or del Festival de Cinema de Berlín amb la pellícula The Thin Red Line Aquest film, ambientat en la Segona Guerra Mundial, és el tercer que dirigeix Malick, un esquiu cineasta que ha estat vint anys apartat del cinema i que no ha viatjat a Berlín El premi és ben acollit pel públic i la crítica, que en canvi, mostra el seu desacord amb altres decisions del jurat que presideix l’actriu espanyola Ángela Molina, com ara l’escàs relleu de la menció per al film de Bertrand Tavernier Ça commence aujourd’hui