Resultats de la cerca

Rebé també formació artística d' Antoni Comerma , amic de la família Posteriorment es formà a Llotja, amb professors com Gerard Carbonell i Pasqual Capuz Treballà a la productora Balet i Blay, on el 1945 fou dibuixant de Garbancito de la Mancha , el primer llargmetratge de dibuixos animats fet a Europa, al qual seguiren, entre d’altres,  Sueños de Tay-Pi 1952 Interrompé la dedicació al cinema d’animació per treballar en historietes illustrades, en les quals utilitzà el pseudònim de Maite Novament tornà al cinema als Estudis Buch-Sanjuán, especialitzats en animació Posteriorment, amb Juli…

El 1914 construí, al servei de la firma Leitz, una càmera experimental que feia servir com a material verge la pellícula cinematogràfica perforada i obtenia negatius de doble grandària de la del fotograma de cinema Així creà la càmera Leica , que en el format de 24 × 36 mm marcà l’estètica de la fotografia en el període d’entreguerres L’any 1979 fou creat el premi internacional de fotografia Oskar Barnack

El 1929 fundà, a Milà, l’editorial homònima i introduí a Itàlia les revistes illustrades, deu en total, amb més de 18 milions d’exemplars, entre les quals hi ha Oggi , L’Europeo , Calcio Illustrato , Annabella , etc Editor de les famoses colleccions “I grandi narratori”, “Biblioteca universale” BUR i “Biblioteca d’Arte”, a partir del 1934 es dedicà a la producció cinematogràfica La dolce vita, Otto e mezzo , etc i a la promoció turística de l’illa d’Ischia Nàpols

Estudià enginyeria i periodisme, fins que el 1937 entrà a dirigir els estudis de la Metro Goldwyn Mayer Juntament amb Joseph Barbera fundà, el 1957, la seva pròpia companyia Hanna Barbera Studios, factoria cinematogràfica de dibuixos animats d’on sorgiren personatges com l’os Iogui, el gos Scooby Doo, i les històries dels Picapedra i de Tom i Jerry, entre d’altres Una extensa producció —més de 3000 films animats— els feren mereixedors en set ocasions dels Oscar i de nombrosos premis televisius

Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…

El 1983 fou enviada per la seva família a Viena per eludir les pressions del règim teocràtic instaurat per l’aiatollà Khomeyni Després de completar els estudis secundaris al Liceu Francès d’aquesta ciutat, passà uns quants anys sense domicili i tornà a l’Iran el 1990, on es casà i anà a la universitat a estudiar Comunicació Audiovisual Després de divorciar-se, el 1994 anà a França i s’establí a París, on començà a treballar com a illustradora Ha obtingut un gran èxit amb la sèrie de còmics autobiogràfics Persepolis 2000, 2001, 2002, 2003, premiats al festival del Còmic d’Angulema el 2001…

Des de molt jove milità en el catalanisme, primer a Palestra i, des del 1935, a Nosaltres Sols Ferit al front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, fou pres pels rebels a Tarragona L’any 1945 creà el grup antifranquista i catalanista Resistència Nacional i collaborà activament amb el Front Nacional de Catalunya , partit en el qual tanmateix no s’integrà mai Creà aquests anys Públia, empresa de publicitat cinematogràfica que acollia també una llibreria que posteriorment rebé el nom de Llibreria Joan Ballester, que esdevingué un centre d’activisme catalanista, especialment independentista…

Autor de nombrosos films curts i de sis excellents llargmetratges de ninots animats Spalicek ‘L’any txec’, 1947, Cisaruv slavic ‘El rossinyol de l’emperador’, 1948, Stare povesti ceske ‘Velles llegendes txeques’, 1953, Bajaja 1950, Dobri vojak Svejk ‘El valent soldat Sveik’, 1955 i Sen noci suatojanske ‘El somni d’una nit d’estiu’, 1958 Els seus dos darrers films curts Archandel Gabriel a pani Oca ‘L’arcàngel Gabriel i la mamà Oca’, 1964 i Ruka ‘La mà’, 1965 són així mateix dues obres mestres

Fill d’Avellí Artís i Balaguer , fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia Combaté en la guerra civil amb l’exèrcit republicà i se'n retirà com a tinent coronel Exiliat a Mèxic 1939-64, hi exercí com a caricaturista satíric, dibuixant publicitari, periodista, pintor i escenògraf per al cinema, el teatre i la televisió Membre…

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …