Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
circulació monetària
Economia
Quantitat de diner, part de l’ estoc monetari
, que circula durant un període de temps determinat.
En una economia basada en la divisió del treball, el diner actiu líquid és emprat per a facilitar les transaccions, en fer possible el crèdit, i per a tresorejar, per precaució o per especulació Una variació de la quantitat de diner en circulació alterarà la demanda global de béns i serveis, llevat que sigui contrarestada per una variació de signe contrari en la velocitat de circulació monetària El coneixement dels factors que determinen la velocitat és, per tant, imprescindible a l’hora de formular els objectius de creixement de la circulació monetària…
circulació econòmica
Economia
Conjunt d’activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics.
El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx
velocitat de circulació del diner
Economia
Nombre de vegades que una unitat monetària —i per extensió la totalitat de diner efectiu— és utilitzada com a mitjà d’intercanvi en un període determinat.
valor fiduciari
Economia
Títol en circulació que no té cap valor en si mateix, l’acceptació del qual depèn de la confiança que hom té en el subjecte emissor.
En aquest sentit hom parla de moneda fiduciària tot referint-se als bitllets de banc, i de circulació fiduciària com a expressió del total de bitllets de banc en circulació
cobertura
Economia
Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàllic or o argent Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàlliques en dipòsit Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàlliques Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàllic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or Amb la declaració d’inconvertibilitat de la moneda,…
tresorejament
Economia
Retenció de riquesa en forma de diners en efectiu o bé de metalls i objectes preciosos, que hom sostreu de la circulació econòmica.
Hom tresoreja per motius diversos, que poden ésser raons de caire individual que depenen de les circumstàncies i del temperament de cada persona, o bé per habituds o costums socials, com és el cas dels medis rurals, en què el tresorejament adquireix proporcions superiors amb relació al món urbà Diversos aspectes de la situació econòmica o política poden contribuir també a estimular-lo, com és el fet que hi hagi crisis o conflictes socials o internacionals Des del punt de vista de la teoria monetària, la propensió a tresorejar diners que manté el públic afecta el nivell de l’activitat…
despeses
Economia
Dret mercantil
En les lletres de canvi, sobrecàrrega ocasionada per llur circulació.
Currency School
Economia
Escola econòmica anglesa de la primera meitat del s XIX que, d’acord amb el currency principle, exigia la plena obertura metàl·lica de tots els bitllets de banca.
Afavorint, així, que la circulació mixta de diner i metall estigués subjecta a les mateixes regles que la circulació exclusivament metàllica, hom intentava de neutralitzar els efectes que una quantitat massa oscillant de diner té sobre el seu valor i el nivell de preus Els principals components foren Ricardo, lord Overstone, Torrents i McCulloch
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina