Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
clavecí
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post; és de teclat i cordes pinçades i pertany al mateix grup que l’espineta i el virginal.
Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més important,…
espineta del clavecí
Música
Joc de cordes suplementari que hom troba en els grans clavecins.
Sona a l’octava superior del joc fonamental
Wanda Landowska
Música
Clavecinista.
Estudià a Varsòvia, Berlín i París, on residí Actuà per tot el món i propagà el coneixement d’obres per a clavecí dels antics autors italians i alemanys Fundà a Saint-Leu-la Forêt una École de Musique Ancienne Enregistrà molts discs, com els d' El clavecí ben temperat , de JSBach Mde Falla escriví per a ella el seu concert per a clavecí Actuà sovint a Barcelona, i fou collaboradora de la “Revista Musical Catalana” Escriví obres com Musique ancienne 1910
Claude Balbastre
Música
Compositor francès, deixeble de Jean-Philippe Rameau, i organista de la catedral de Dijon (1748), de Saint-Roch (1756) i de Notre Dame (1760) de París.
Fou mestre de clavecí de Maria Antonieta És autor de dos Livres de pièces de clavecin 1748 i 1759, de Noëls formant quatre suites , per a orgue, i de quatre sonates per a clavecí, dos violins i un baix
Georg Böhm
Música
Compositor, organista i clavecinista alemany.
Fou organista a Sant Joan de Lüneburg És considerat un dels precursors principals de Johann Sebastian Bach, sobre el qual influí Els seus preludis corals es caracteritzen per la riquesa de figures del cantus firmus i pels ornaments inspirats en la música francesa de clavecí Autor de preludis i fugues i d’un capritx orgue, de suites clavecí, d’una passió segons Lluc, etc
Joan Gibert i Camins
Educació
Clavecinista i pedagog.
Estudià a l’Escola Municipal amb Lluís Millet i Robert Goberna Amplià estudis amb Vincent d’Indy i Alfred Cortot Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i actuà en diferents ciutats europees Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir del 1945, i de piano des del 1947 Escriví treballs i crítiques en la Revista Musical Catalana i La Publicitat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina