Resultats de la cerca

És un oli amb olor d’amina, el seu clorhidrat és un sòlid molt soluble en aigua que es fon a 195°C És una de les fenotiazines més utilitzades, hom l’empra com a tranquillitzant en estats psicòtics i especialment en la deshabituació a l’alcohol, com a antiemètic

És un antipsicòtic que pertany a la família de les butirofenones, d’acció similar a la clorpromazina, si bé, d’un efecte més perllongat És emprat en medicina en el tractament de l’esquizofrènia i en la fase maníaca de la psicosi maniacodepressiva

Els neurolèptics no són medicaments hipnòtics ni anestèsics, però potencien l’efecte d’aquests Actuen blocant la mediació química de l’influx nerviós al nivell dels receptors de la dopamina Com a conseqüència, augmenta la síntesi i la degradació de la dopamina a les terminacions nervioses que l’alliberen El neurolèptic més conegut és la clorpromazina

Fou descrita per Mundeleer i De Castro 1959 Amb la utilització d’un tranquillitzant major neurolèptic a dosis altes i un analgèsic potent, s’aconsegueix una profunda sedació, analgèsia i esmorteïment neurovegetatiu En aquest estat el pacient resta conscient, amb una conducta com si fos aïllat de l’exterior, s’està immòbil i aparentment lliure de dolor En aquestes condicions té capacitat per a suportar intervencions quirúrgiques importants sense cap necessitat d’altre tipus d’anestèsia L’immediat predecessor de la neuroleptoanalgèsia fou l’estat d’hibernació produït pel còctel lític de Laborit…

És emprada en forma de clorhidrat