Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
baner | banera
Persona que cobrava les multes o bans.
Caront
Mitologia
En la mitologia grega i romana, barquer encarregat de passar l’ànima del difunt (si les despulles havien estat degudament honrades) en la seva barca a l’altra banda de l’Aqueront.
Per a aquest passatge, Caront cobrava un òbol, que hom dipositava generalment a la boca del difunt en enterrar-lo
El monestir cistercenc de Santes Creus rep els censos dels dominis de la Cerdanya
El rei dóna al monestir cistercenc de Santes Creus els censos que cobrava en truites als seus dominis de la Cerdanya
herbatge
Dret català
Del segle XI al XV, dret senyorial que hom pagava per a poder portar a pasturar bestiar en territoris dominicals.
El cobrava també el rei en els territoris de domini propi, no pertanyents a baró, en proporció als caps de bestiar
terç
Història del dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
Podia ésser la tercera part del valor de l’immoble A vegades cobrava només mig terç , costum recollit pel dret gironí
llibre del manifest
Història
Volum de l’administració de la generalitat on constaven les declaracions o manifests de les partides de teixits i també d’altres manufactures que pagaven el dret de la bolla fets als col·lectors d’aquesta imposició.
Els volums es guardaven a la casa de la bolla de la generalitat de Barcelona i a les poblacions on es cobrava el dret
rota
Història
Tros de terra que un pagès, dit roter, conreava dins un predi d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia.
Solia ésser terra prima o allunyada de les cases de possessió, que el propietari no podia conrear directament Les característiques del sistema de rotes tenien diversitats contractuals segons les viles de l’illa a Llucmajor la rota solia ésser d’una quarterada, però n'hi havia de dues o més a Santanyí el propietari cobrava al roter el censal quarta o cinquena part de les garbes obtingudes i el delma desena part de tot el que s’hi collia
pabordia
Cristianisme
A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
A les catedrals foren creades pabordies al s XII sovint eren dotze i tenien el nom de cadascun dels mesos de l’any El paborde corresponent cobrava les rendes dels béns que li eren assignats i havia de mantenir els canonges el mes de la seva titulació Als monestirs tenien una missió semblant i rebien el nom del sector o la propietat principal dels béns que administraven a Ripoll, per exemple, hi havia la pabordia d’Aja Cerdanya i la de Palau Osona