Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
espessidor
Química
Substància d’elevat pes molecular que, en incorporar-se a una solució, absorbeix una gran quantitat de dissolvent, s’infla i passa a dissolució col·loidal.
Hom l’empra per a augmentar la viscositat de les pastes d’estampació tèxtil, en la fabricació de cosmètics, indústria farmacèutica, etc
acetat de cel·lulosa
Química
Nom genèric dels èsters acètics de la cel·lulosa (i dels plàstics que en deriven), en els quals l’esterificació és incompleta i de grau variable.
La unitat reiterativa de la macromolècula de cellulosa conté 3 hidroxils, i el grau d’esterificació en els acetats comercials anomenats, de vegades, diacetats correspon a l’acetificació, en mitjana, de 2,3 a 2,6, és a dir, a 53-57% d’àcid acètic combinat Quan l’esterificació és total o gairebé total, l’èster és anomenat triacetat de cellulosa L’acetat de cellulosa sense plastificar es presenta en forma de floca, i les seves propietats depenen del grau d’acetilació com més alt, menors són la solubilitat i l’absorció d’aigua i de la llargada de les cadenes com més llargues, majors són la…
protoplasma
Biologia
Contingut plasmàtic cel·lular format per un sistema col·loidal heterogeni constituït per un reticle de filaments, membranes, microsomes, etc, de natura proteica o lipídica, dispersos en un medi aquós.
Té una gran activitat metabòlica Pot canviar d’aspecte físic, sobretot per deshidratació i coagulació En la majoria de cèllules animals i vegetals es diferencia en citoplasma i nucli El protoplasma és equivalent a un protoplast, però sense els vacúols ni els materials ingerits Per alguns autors és sinònim de citoplasma
coacervació
Biologia
Química
Fenomen pel qual un sistema col·loidal, en addicionar-li un tercer component, se separa en dues fases, l’una constituïda pel col·loide coacervat, i l’altra, pel líquid d’equilibri coacervant.
La coacervació té molta importància en biologia en l’estudi de les proteïnes de la formació d’anticossos i en l’estudi de l’origen de la vida teoria dels coacervats
fotoforesi
Física
Fenomen físic consistent en un moviment de partícules suspeses en un gas o en una dissolució col·loidal quan hom les sotmet a l’acció de la llum o d’una radiació electromagnètica.
laterita
Geologia
Tipus de sòl propi dels climes tropicals humits, originat a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lixiviació, no únicament de les sals solubles i carbonats, sinó també de la sílice col·loidal.
A causa d’aquest procés, les laterites són riques en hidròxids d’alumini i de ferro, i l’humus s’hi desintegra ràpidament Aquests sòls acostumen a tornar-se estèrils a causa de l’aparició de crostes ferruginoses i de l’empobriment en matèria orgànica i elements nutritius
coagulació
Química
Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.
Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc
estany
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…
mucílag
Farmàcia
Solució col·loidal molt viscosa obtinguda per dissolució amb aigua de gomes (com l’agar-agar, el tragacant i la carboximetilcel·lulosa), les molècules de les quals són d’una gran llargària i produeixen els filaments causants d’aquesta viscositat.
En farmàcia són emprats com a excipients i en la preparació de suspensions, per tal de retardar la sedimentació
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…