Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
Nom que prengué, el 1985, la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, creada a Barcelona el 1966 per un grup de pastors i laics protestants.
És presidida pel pastor Àngel Cortès Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català Ha publicat Sant Marc 1970, Sant Joan 1974 i els Salms 1985 i ha collaborat en la versió del Nou Testament interconfessional 1979 Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edita la revista Presència Evangèlica També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, colloquis i cursets
Manuel Civera
Literatura
Escriptor conegut amb el sobrenom d’el Fideuer, pel seu petit comerç de pasta de sèmola.
Fou regidor de València el 1820 Escriví diversos colloquis contra els francesos durant la invasió napoleònica Més tard publicà també una Collecció de vàries conversacions allusives al nou sistema constitucional 1820, encapçalada amb un pròleg en defensa de l’"idioma valencià” i del seu ús literari, i diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals, i difosos primer en plecs solts
Ion Creangă
Literatura
Escriptor romanès.
D’origen rural, es dedicà a l’ensenyament i a la literatura Participà en el grup literari Junimea ‘Joventut’, a la revista del qual, “Convorbiri literare” “Colloquis literaris”, publicà tota la seva obra És autor d' Amintirilor din copilarie “Records d’infantesa’, narració de base autobiogràfica, on presenta les condicions de vida de la pagesia de Moldàvia al s XIX, i de Poveştile ‘Contes’, recull de contes de folklore universal traslladats a l’ambient romanès
Pau III
Cristianisme
Nom que prengué Alessandro Farnese en esdevenir papa (1534-49).
Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548
Equus Catalonia
Hípica
Fira internacional de cavalls celebrada des de la dècada de 1990 als recintes firals de Girona i Barcelona.
Organitzada per la Unió de Criadors de Cavalls de Raça de Catalunya, ha esdevingut un dels certàmens de referència en l’àmbit europeu Disposa de pistes per a realitzar exhibicions, espectacles eqüestres i un carrusel hípic per a infants També s’hi programen colloquis, conferències i exhibicions de doma Acull activitats relacionades amb la doma vaquera i l’alta escola El recinte allotja també diversos estands de marques i productes relacionats amb l’hípica i prop d’un miler de cavalls en exposició
Vicent Clérigues
Literatura
Poeta popular.
Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835
Joan Baptista Escorihuela
Literatura catalana
Poeta.
Impressor d’ofici Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, colloquis, goigs en català, principalment, entre el 1794 i el 1802 en els diaris de València, com ara el “Correo de Valencia” Es destaquen L’Àngel de l’Apocalipsi 1798, en silves i de to grandiloqüent, i una traducció molt fidel del Stabat Mater 1799 Deixà inèdita l’obra en prosa Valencia paseada en sus calles y plazas 1808 i recollí texts i escrits catalans per exemple una collecció de goigs
Association Archéologique des Pyrénées-Orientales
Historiografia catalana
Entitat creada el 1982, a Perpinyà, per un grup de joves arqueòlegs, patrocinats per Philippe Rosset, director de l’Arxiu departamental de Perpinyà; Joan Abelanet (que en fou el primer president); Françoise Claustre, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS); Cyr Descamps, de la Universitat de Perpinyà, i Rémy Marichal, arqueòleg de Perpinyà.
L’associació collabora a la Carte Archéologique du Service Régional de l’Archéologie Ministère de la Culture El seu objectiu ha estat la defensa del patrimoni excavacions d’emergència, gestions a prop dels poders públics, etc A més d’obrir la seva biblioteca al públic, ha promogut diverses activitats pedagògiques conferències, viatges d’estudis, exposicions i publicació d’un butlletí Ha organitzat dos colloquis el 1989 sobre la Via Domitiana “Voies romaines du Rhône à l’Ébre via Domitia et via Augusta”, 1997, i el 2001, en homenatge a Joan Abelanet “Roches ornées, roches dressées”
Comença la celebració de l’Any Martí i Pol
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, presideixen al palau de la Generalitat la inauguració de l’Any Martí i Pol, una iniciativa nascuda d’amics i seguidors del poeta i assumida per les diferents institucions públiques catalanes per a commemorar el seu 70è aniversari L’Any Martí i Pol se celebrarà amb diversos actes, colloquis i edicions de llibres sobre el poeta, i una exposició que s’inaugurarà a Girona el 19 de març i que posteriorment viatjarà per diverses ciutats catalanes
Amics del Liceu
Música
Associació privada d’aficionats a l’òpera.
Fundada el 1987, té com a objectiu difondre i donar suport ciutadà a l’activitat artística del Gran Teatre del Liceu i promoure l’òpera i la música en general Organitza conferències, colloquis, debats, exposicions i tallers al voltant del món líric i de les estrenes al Teatre del Liceu Publica anualment el llibre Temporada d’òpera del Liceu , on prestigiosos especialistes comenten els títols programats, que illustren reconeguts artistes contemporanis És membre fundadora de la Federació Europea d’Associacions i Fundacions d’Amics dels Teatres d’Òpera FEDORA