Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
colorimetria
Química
Designació antiga de l’ absorciometria
de llum visible.
La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl, on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta i d’una…
colorimetria
Física
Mesura de la cromaticitat, o de la cromaticitat i lluminositat d’una radiació lluminosa ( color
).
Per a determinar les components d’una radiació lluminosa hom empra colorímetres, fotocolorímetres , o, indirectament, espectrofotòmetres
Comissió Internacional d’Enllumenament
Organisme internacional, fundat el 1913 i establert a París, encarregat de coordinar els diferents aspectes de la tècnica de l’enllumenament, promoure l’estudi i la recerca en aquest camp i facilitar l’establiment de normes aplicables als diferents estats.
Ha publicat diversos treballs, entre els quals cal esmentar especialment una sèrie de gràfics i taules sobre fotometria, colorimetria, visió, etc, molt utilitzats en l’enginyeria de l’enllumenament
colorímetre
Química
absorciòmetre
de llum visible.
És emprat en colorimetria N'és un exemple el colorímetre de Duboscq, que permet de comparar les intensitats lluminoses que travessen dues solucions, una de les quals té una concentració desconeguda
tintòmetre
Alimentació
Aparell per a identificar i mesurar el color com a característica global objectivable d’un aliment.
El model més divulgat és el de Lovibond, que és fonamentat en una colorimetria subtractiva a partir del blanc per mitjà de filtres dels colors primaris vermell, groc i blau fins a igualar el color de la mostra
Chandrasekhara Venkata Raman
Física
Físic indi.
Fou professor a la Universitat de Calcuta i director del departament de física de l’Indian Institute of Science de Bengaluru Estudià l’òptica atòmica i descobrí l’efecte conegut amb el seu nom També féu recerques sobre la difracció de la llum i del so, la fisiologia de l’ull humà i la teoria dels instruments musicals En colorimetria, establí una teoria contrària a les idees de Maxwell i de la tricromaticitat Rebé diverses medalles i el 1930 li fou atorgat el premi Nobel de física
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zuric, féu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de WHeisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb…
absorciometria
Química
Mesurament de l’absorció de l’energia radiant per la matèria.
Hom fa passar la radiació emesa per un focus a través d’un gruix donat de la mostra de matèria per exemple, en forma de solució i la intensitat de la radiació emergent és mesurada per un detector adequat Aquesta mesura és comparada amb l’obtinguda en idèntiques condicions després que la radiació ha travessat el mateix gruix d’una substància suposada no absorbent per exemple, el dissolvent d’aquella solució La fracció de la radiació absorbida pel solut és donada per la raó entre les dues mesures, perquè, fent el mesurament d’aquesta manera comparativa, són eliminats els efectes de la reflexió…
reactiu de Nessler
Química
Solució aquosa alcalina de tetraiodomercuriat (II) de potassi, K2(HgI4), utilitzada per al reconeixement i la determinació per colorimetria de l’ió amoni i de l’amoníac, amb el qual dóna una coloració groga o un precipitat bru, segons la concentració.