Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
fórmula de Leibniz
Matemàtiques
Fórmula per a calcular la derivada enèsima del producte de dues funcions u i v.
La fórmula és on n m és un nombre combinatori combinació
posicional
Escacs
Dit del sistema tàctic, en el joc d’escacs modern, segons el qual durant la partida hom dóna preferència a l’aconseguiment d’una posició de les peces, especialment les menors, que permeti a l’última fase un desenllaç victoriós.
Aquesta concepció del joc lent i poc espectacular però pràctic fou desenvolupada a partir de Steinitz, tot bandejant tant els esquemes romàntics de sacrifici com els de joc combinatori i brillant, en favor d’una efectivitat final positiva
consonant
Fonètica i fonologia
Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del s XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n'és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…
qĕnĭē
Literatura
Cristianisme
Peça curta ritmada, d’un artifici combinatori molt elaborat, que hom canta en la litúrgia etiòpica.
Considerada la més alta expressió literària, hom n'aprèn els cànons —unes tretze espècies amb mètrica, nombre de versos i melodia diferents— a les escoles tradicionals
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…