Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Bureau des Longitudes
Astronomia
Organisme francès d’estudis astronòmics instituït per la Convenció Nacional el 25 de juny de 1795.
Aquell mateix any començà a encarregar-se de la publicació de l’almanac nàutic Connaissance des Temps , i posteriorment començà a publicar un anuari 1796, unes efemèrides nàutiques 1889, unes efemèrides aeronàutiques 1935 i, d’ençà del 1977, publica l' Encyclopédie Scientifique de l’Univers
zona anacústica
Astronomia
Zona de l’alta atmosfera on, a causa de la ja excessiva separació de les molècules, es fa impossible la propagació del so.
Aquesta zona de silenci absolut comença cap als 150 km d’altitud
Clyde William Tombaugh
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Començà a treballar com a assistent a l’observatori Lowell 1929, on adquirí una gran experiència El 1933 descobrí Plutó Professor a la Universitat de Nou Mèxic en 1955-73, entre els seus llibres cal destacar The Search for Small Natural Earth Satellites 1959
Maria Mitchell
Astronomia
Astrònoma nord-americana.
El 1847 descobrí el cometa que duu el seu nom Collaborà amb l’Observatori Naval nord-americà en el càlcul de les taules de la posició de Venus El 1848 esdevingué la primera dona membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències dels EUA El 1865 començà a treballar com a professora d’astronomia al Vassar College Nova York
Eugène Marie Antoniadi
Astronomia
Astrònom francès d’origen grec.
El 1893 fou convidat per Flammarion a l’observatori de Juvisy-sur-Orge, des del qual començà a estudiar el planeta Mart Des de l’observatori de Meudon féu el 1909 una observació molt acurada dels detalls de la superfície del planeta Contra les idees de G Schiaparelli suggerí que els “canals” no eren més que illusions òptiques S'interessà també per la història de l’astronomia grega i egípcia
Edward Charles Pickering
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Fou catedràtic de Harvard i director del seu observatori astronòmic Féu importants treballs de fotometria estellar i inventà el fotòmetre de doble imatge Fou també un dels introductors de les tècniques fotogràfiques en el camp de l’observació astronòmica, i inicià l’elaboració d’un dels més importants catàlegs fotogràfics del cel Començà el Henry Draper Catalogue, on hi ha les posicions de molts estels i llur classificació espectral actualment aquest catàleg conté uns 400 000 astres
Friedrich Wilhelm Herschel
Astronomia
Astrònom alemany.
Començà estudiant música i el 1757 es traslladà a Anglaterra on, empès per la seva afecció a l’astronomia, construí un telescopi de reflexió 1773-74 L’any 1781 descobrí el planeta Urà Pensionat per Jordi III d’Anglaterra, estudià un gran nombre de nebuloses desconegudes, estels dobles, els cometes del 1807 i del 1811, dos satèllits de Saturn, etc Féu notar l’existència de raigs calorífics més enllà del vermell de l’espectre solar raigs infraroigs
Josep Joaquim Landerer i Climent
Astronomia
Astrònom.
El 1865 començà a publicar, en revistes especialitzades franceses, articles sobre qüestions astronòmiques Residí algun temps a França Estudià els eclipsis de Sol visibles a Espanya el 1900 i el 1905 Collaborà a la fundació de l’Observatori de l’Ebre, i publicà nombrosos treballs, entre els quals Principios de geología y paleontología, Monografía paleontológica del piso óptico de Tortosa, Chert y Benifazá, Introducción al estudio sobre el origen del granito y la caliza i Introducción a la mineralogía micrográfica
Eridà
Astronomia
Constel·lació austral entre les del Taure i de l’Hidra mascle.
Pot ésser observada a l’hemisferi nord d’una manera parcial entre els mesos de novembre i febrer Els estels d’aquesta agrupació dibuixen al firmament una línia estreta i sinuosa que comença a l’est de Rigel Els estels més brillants de la constellació són α Eridani , de magnitud 0,6, situat a una distància de 127 anys llum del sistema solar, i ο Eridani , estel triple situat a 16 anys llum, que és un dels de més gran moviment propi, puix que el seu moviment anual sobre l’esfera celeste és de 4,08´
Johannes Hevelius
Astronomia
Astrònom alemany.
Construí ell mateix els seus telescopis i, de l’any 1642 al 1645, estudià el moviment de les taques solars i en deduí el període de rotació del Sol S'interessà també pels trànsits de Mercuri davant el Sol i per la superfície de la Lluna La seva obra Selenographia 1674, que conté gravats de coure fets per ell mateix, fou el primer treball científic de topografia lunar El 1657 començà a elaborar un catàleg d’estels que havia d’ésser més complet que el de Tycho Brahe, però no el pogué acabar perquè un incendi destruí el seu observatori l’any 1679