Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
abaciologi
Cristianisme
Llista d’abats d’un monestir, una col·legiata o una canonja.
Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità
credo
Cristianisme
Paraula llatina, traducció del grec, amb què comencen els símbols de fe de l’Església antiga i que significa la professió de fe catòlica.
El credo cristià és un conjunt d’articles de fe, estructurats entorn del misteri trinitari símbol
benaurança
Cristianisme
Cadascuna de les declaracions fetes per Jesucrist al sermó de la muntanya que comencen amb el mot ‘benaurats’, considerades com un dels aspectes més característics de la seva predicació.
Hi ha dues recensions de les benaurances La de Lluc, que conté només quatre benaurances, és la més pròxima a la tradició primitiva La recensió de Mateu ha enriquit el primer recull amb quatre benaurances més, que originàriament no formaven part d’aquest context De les quatre benaurances provinents de la recensió més primitiva, les tres primeres proclamen la realització imminent del Regne de Déu, que vindrà a salvar els pobres, els oprimits, els qui ploren, els qui passen fam complint les profecies de la segona part d’Isaïes Jesús donà a aquesta proclamació del Regne de Déu la forma de…
antífones de la O
Cristianisme
Antífones (anomenades també majors) que, a l’ofici de vespres, acompanyen el cant del magníficat del 17 al 23 de desembre i que comencen totes amb la interjecció O (O Sapientia, O Emmanuel, etc.).
D’origen romà, hom en desconeix l’autor Els primers testimonis són del segle VIII