Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
batalló
Militar
Unitat tàctica d’infanteria que reuneix diveses companyies i que és fonamental per a formar unitat superior de l’arma —per exemple, regiments o agrupacions tàctiques— juntament amb unitats d’altres armes.
En la major part d’exèrcits moderns un batalló és format per tres companyies de fussellers, una d’armes pesants i una de plana major, composició heterogènia imposada per la necessitat de combinar el moviment amb el foc Els darrers anys ha anat augmentant la importància del batalló com a unitat tàctica, mentre que el regiment resta com a unitat administrativa Diversos països europeus constitueixen actualment les brigades a base de batallons i prescindeixen dels regiments
companyia
Història
Militar
Del s XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
Era formada aproximadament per cent homes d’armes dividits en dues cinquantenes de cinc desenes cadascuna milícia Era comandada per un capità, elegit generalment entre les classes privilegiades, i tenia assignada la defensa d’un sector determinat de la muralla L’allistament era fet per oficis El conjunt de companyies de Barcelona formaven la Coronela A la Ciutat de Mallorca, per tal de disminuir la força dels oficis després de la revolta de les Germanies, el virrei reduí 1525 el nombre de companyies per la ciutat i les distribuí per parròquies i després per barris…
aviació
Militar
Transports
Dotació d’avions, instal·lacions complementàries, etc, d’un estat, companyia, etc.
Hom distingeix l’aviació civil, dedicada principalment al transport de persones i mercaderies i secundàriament a usos topogràfics, agrícoles, esportius, etc, de l’aviació militar, dedicada a missions de caràcter bèllic L’aviació civil sol estar en mans de les companyies d’aviació Les relacions entre companyies d’aviació són regulades per mitjà de l'ICAO i de la IATA L’aviació militar, controlada pels governs, sol tenir encomanades les missions defensives i ofensives, tàctiques i estratègiques depèn, segons els casos, ultra de l’exèrcit de l’aire, dels exèrcits de…
companyia de la Croada
Militar
Cos militar auxiliar creat (al juny del 1809) pel general Álvarez de Castro per defensar Girona dels francesos.
El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d’estudiants, i dues d’eclesiàstics Fou dissolta en retre's la ciutat
companyia
Història
Militar
Des de l’edat mitjana, conjunt d’homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d’un capità
.
Aquests eren reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals, com la Companyia dels Almogàvers almogàver, les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin o la Companyia dels Blaus de València Des de la fi del s XV reberen també el nom de capitanies , com les del Gran Capità a Granada i a Nàpols En disminuir, al llarg del s XVI, el nombre d’homes que les formaven, foren agrupades en terços L’ordenança del 1768 abolí el nom de capitania i establí la formació d’unitats superiors a partir de la companyia En aquella època també s’organitzaven en companyies la…
forces de terra
Militar
Efectiu de terra d’unes forces armades.
Habitualment es reparteixen en companyies entre 100 i 200 individus batallons 500-800 brigades o regiments 3 000-5 000 divisions 15 000-20 000 i cossos o exèrcits 60 000-80 000
esquadró
Militar
Unitat de combat d’infanteria de la monarquia hispànica.
De formació compacta, al s XVI era formada per uns 6 000 homes dividits en companyies d’uns 500 cadascuna Anaven armats generalment amb piques, i al s XVII hom reduí el seu nombre en uns 3 000
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al s XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al s XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou establert el…
regular
Militar
Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols.
A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials