Resultats de la cerca

Hi convergiren la Joventut Republicana de Lleida que, amb Humbert Torres i Alfred Perenya, havia estat la principal impulsora del procés, el Bloc Republicà Autonomista , un grup de decebuts del Partido Reformista Lluís Companys i Antoni Estivill, supervivents dispersos del naufragi de la UFNR el tarragoní Pere Lloret i el vilafranquí Isidre Rius i el nucli federal empordanès encapçalat per August Pi i Sunyer En total, el nou partit rebé l’adhesió formal de més de 150 entitats republicanes d’arreu de Catalunya El PRC aprovà en la seva assemblea fundacional un programa federalista, aliadòfil,…

L’origen de les JEREC es troba en el servei d’ordre, format per Miquel Badia i Capell membre del grup Bandera Negra, que el 1925 assajà d’atemptar contra el rei, que el 14 d’abril de 1931 custodià l’edifici del Govern de la República Catalana Sorgí aleshores la iniciativa de formar una Guàrdia Cívica Republicana, a la qual se sumaren els caps nacionalistes partidaris de la lluita armada Daniel Cardona, Josep M Batista i Roca i Ricard Fages Però en crear-se la Generalitat 17 d’abril, Macià abandonà la idea d’una força armada catalana Quan alguns nacionalistes descontents, en nom de la puresa,…

Aquest, que havia estat fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya, secretari de Lluís Companys, diputat a Corts 1933 i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil, formà part de la fraguista Reforma Democrática de Cataluña , però el mateix 1977 en sortí i creà la UDPS com a etiqueta personal amb la qual confluí, a les eleccions legislatives d’aquell any, dins la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…

El 1906, però, els plantejaments unitaris de Solidaritat Catalana trencaren el partit al Principat les seves bases més populars i urbanes, els quadres de mentalitat política més moderna i professional es manifestaren antisolidaris i seguiren Lerroux en la creació del Partido Republicano Radical 1908 Els sectors més mesocràtics i comarcals, els dirigents de perfil més moderat i tradicional, d’actitud més amateur , comptaren amb el prestigi de Salmerón per a conservar la legitimitat de la UR i la incorporaren a la coalició solidària, dins la qual obtingueren set diputats El seu portaveu fou el…

El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre de 1933…

Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís de Zulueta i…

Dels orígens a la Segona República i la Guerra Civil 1931-1939 Fou creat a la Conferència d’Esquerres celebrada els dies 17-19 de març de 1931 per la unió del Partit Republicà Català , el grup de L’Opinió i Estat Català la Conferència representava uns 16000 afiliats La fusió tingué l’origen en el Comitè d’Enllaç dels Partits Republicans 1930 i en el Manifest d’Intelligència Republicana maig del 1930 Els seus principis polítics foren el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya i dels drets de l’home i del ciutadà, la federació amb els altres pobles ibèrics i la socialització de…

La formació no tenia el caràcter insurreccional de l’ Estat Català creat el 1922 Les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català JEREC es desferen entre la primavera i l’estiu de 1936, sobretot després de l’atemptat que costà la vida als germans Miquel i Josep Badia 28 d’abril Passada la celebració de congressos rivals de lesJEREC al mes de maig, un escissionista i l’altre oficialista, el gruix dels seus militants, fidels al record de Badia i sota la influència de Josep Dencàs, serviren com a punt de partida per a la constitució d’un partit nacionalista radical reunificat, anhel de tots els…

Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i Nosaltres…