Resultats de la cerca

Es formà a Tolosa amb J Séguy, i a Coïmbra amb A Lacerda S’orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics enquestes per a l’ Atlas linguistique de la Gascogne , estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó Posteriorment s’ha especialitzat en la lingüística aplicada Phonétique française à l’usage des hispanophones sd

Net de  Josep Trueta i Raspall  i germà del sociolingüista i activista cívic  Miquel Strubell , es graduà en llengües modernes a la Universitat d’Oxford el 1974 Resident a Olot 1978-81, collaborà a l’emissora de ràdio d’aquesta ciutat i posteriorment anà al País Basc, on impartí classes de filologia anglesa fins l’any 2001 a la seu de Sant Sebastià de la Universitat de Deusto Ha organitzat i impartit cursos a la Universitat Catalana d’Estiu i sobre traducció a l’Escola Oficial d’Idiomes Collaborador habitual de la premsa, ha estat especialment vinculat a El Punt de Girona des del 1988, en el…

Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…

Vida i obra Estudià magisteri a Lleida i posteriorment es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1965 Doctorat per aquesta universitat en filologia catalana 1970, obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading Anglaterra el 1977 Fou professor a diversos centres docents des del 1965 entre els quals, cal citar la Universitat Autònoma de Barcelona, les extensions universitàries de Girona i Tarragona i, del 1984 al 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i n’esdevingué catedràtic…

En anteriors anuaris es van referenciar l’anàlisi de dades de l’onada d’enquestes sociolingüístiques de 2013-15 a Catalunya, el País Valencià, Andorra i la Catalunya del Nord En aquesta línia, l’any 2017 es van publicar noves dades demolingüístiques i anàlisis més aprofundides a les Illes Balears, la Franja i l’Alguer A les Illes Balears, l’estudi a fons de les dades de l’últim treball del 2014 van apuntar que, com ocorre a Catalunya, els grups sociolingüístics més rellevants són aquells en els quals coincideix l’ús lingüístic amb el seu origen lingüístic familiar catalanoparlants familiars…