Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Domingo García Sabell
Literatura
Política
Medicina
Metge, escriptor i polític gallec.
Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums 1963,…
Bernal de Bonaval
Literatura
Poeta gallec.
En són conservades vuit cantigues d’amic, deu d’amor i una tençó Representa la més pura tradició lírica galaica, d’arrel popular
Xose Eiroa Barral
Escultura
Escultor gallec.
Treballà directament el marbre, la pedra i la fusta La seva obra, sovint de temàtica popular, respon a un realisme esquemàtic relacionat amb Meštrović, i hom la considera precursora de l’escultura pura a Galícia
José Casares Gil
Física
Químic i físic gallec.
Estudià farmàcia a la Universitat de Santiago, on es llicencià el 1884, i química a la de Salamanca, on ho féu el 1886 Fou catedràtic de tècnica física a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser degà 1900-05 El 1905 es traslladà a Madrid, on fou degà de la facultat de farmàcia Treballà a Alemanya i realitzà estudis als EUA És autor de més de dues-centes publicacions Fou president dels instituts Alonso Barba i Santa Cruz del CSIC, premi de química de la fundació Juan March, i doctor honoris causa per diferents universitats
Antonio López Ferreiro
Historiografia
Literatura
Historiador i novel·lista gallec.
Canonge de Santiago, publicà la Historia de la Iglesia de Santiago de Compostela , obra fonamental de la historiografia gallega Conreà la novella històrica en gallec A tecedeira de bonaval ‘La teixidora de Bonaval’, 1894, O castelo de Pambre 1895 i O niño de pombas ‘El nen de les colomes’, 1905
Manuel Colmeiro y Penido
Economia
Dret
Jurisconsult i economista.
Fou professor de la Universitat de Compostella entre el 1840 i el 1877, i publicà una Memoria 1843 sobre el minifundisme gallec Traslladat a Madrid, fou catedràtic de dret polític entre el 1845 i el 1881, i després, fiscal del Tribunal Suprem Són obres seves Derecho Administrativo 1850, Principios de Economía Política, de signe lliurecanvista, Biblioteca de los economistas españoles de los siglos XVI, XVII y XVIII 1861 i Historia de la economía política en España 1863 Participà en totes les campanyes antiproteccionistes, i fou diputat i senador del grup de Sagasta
Mariano Tafall y Miguel
Música
Compositor, organista i orguener espanyol.
A vint-i-dos anys ja dirigia una banda militar, activitat que abandonà per fer de professor de música a la catedral de Burgos, càrrec que també exercí a partir del 1854 a la de Santiago de Compostella, d’on fou organista i on començà a dedicar-se intensament a l’art de l’orgueneria El 1855 reparà un dels dos orgues monumentals d’aquella seu, i la seva anomenada es difongué per les terres gallegues Home de tarannà molt pràctic, el 1862 ja havia recopilat les seves experiències d’orguener en un tractat de quatre volums, publicat deu anys després amb el títol d' Arte completo del constructor de…
Xohana Torres
Literatura
Escriptora gallega.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella Filla i esposa de marí, feu nombrosos viatges amb el seu marit La seva obra lírica és recollida en els llibres Do sulco 1957, O tempo e a memoria 1972, Estación sao mar 1980, premi de la Crítica, Tempo de Ría 1992, Poesía reunida 1 957-2001 2004 i Elexías a Lola 2016 Conreà també el teatre, com Á outra banda do Iberr 1965, premi Castelao i Un hotel de primeira sobre o rio 1968 La seva novella Adiós, Maria 1971, testimoniatge de l’emigració gallega vista a través dels ulls d’una nena, guanyà el premi Galicia del 1970…
Lucas Antonio Ferro Caaveiro
Arquitectura
Arquitecte gallec.
Deixeble de Casas Nóvoa, el succeí com a mestre d’obres de la catedral de Santiago de Compostella 1749, on treballà en el projecte de les plantes de la sala i avantsala capitulars 1752, en la cobertura de l’arxiu i el tresor 1755 i en la façana septentrional o de l’Azabachería
Ramón Félix Cuéllar y Altarriba
Música
Compositor aragonès.
Essent escolà de cant a la seu de Saragossa, estudià música amb el seu mestre de capella, Francisco Javier García Fou mestre de capella d’El Pilar el 1812, d’Oviedo el 1817 i de Santiago de Compostella el 1828 El 1823 fou expulsat d’Oviedo per les seves idees polítiques liberals Compositor de diverses obres sacres -misses, salms, motets, magníficats-, fou també autor de l' Himno de Espartero
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina