Resultats de la cerca

És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25 870 h, es reféu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…

N'hi ha sobretot a les argiles, les margues i els guixos del Keuper

La història de la música a Santiago està lligada al seu caràcter de ciutat catedralícia i de centre de pelegrinatge Els pelegrins hi deixaren la seva petja en la música, com es pot comprovar en el Codex calixtinus , probablement escrit a la ciutat pels volts del 1150 i conservat a la catedral S’hi descriuen les visites dels pelegrins i els seus cants, que acompanyaven amb instruments, entre els quals s’esmenten lires, trompetes, arpes, violins, crwths , cítares, tambors i flautes També al portal de la Glòria de la catedral, construït al segle XII, hi ha representats nombrosos instruments S’hi…

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums 1963,…

En són conservades vuit cantigues d’amic, deu d’amor i una tençó Representa la més pura tradició lírica galaica, d’arrel popular

Treballà directament el marbre, la pedra i la fusta La seva obra, sovint de temàtica popular, respon a un realisme esquemàtic relacionat amb Meštrović, i hom la considera precursora de l’escultura pura a Galícia

Estudià farmàcia a la Universitat de Santiago, on es llicencià el 1884, i química a la de Salamanca, on ho féu el 1886 Fou catedràtic de tècnica física a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser degà 1900-05 El 1905 es traslladà a Madrid, on fou degà de la facultat de farmàcia Treballà a Alemanya i realitzà estudis als EUA És autor de més de dues-centes publicacions Fou president dels instituts Alonso Barba i Santa Cruz del CSIC, premi de química de la fundació Juan March, i doctor honoris causa per diferents universitats

Canonge de Santiago, publicà la Historia de la Iglesia de Santiago de Compostela , obra fonamental de la historiografia gallega Conreà la novella històrica en gallec A tecedeira de bonaval ‘La teixidora de Bonaval’, 1894, O castelo de Pambre 1895 i O niño de pombas ‘El nen de les colomes’, 1905

Fou professor de la Universitat de Compostella entre el 1840 i el 1877, i publicà una Memoria 1843 sobre el minifundisme gallec Traslladat a Madrid, fou catedràtic de dret polític entre el 1845 i el 1881, i després, fiscal del Tribunal Suprem Són obres seves Derecho Administrativo 1850, Principios de Economía Política, de signe lliurecanvista, Biblioteca de los economistas españoles de los siglos XVI, XVII y XVIII 1861 i Historia de la economía política en España 1863 Participà en totes les campanyes antiproteccionistes, i fou diputat i senador del grup de Sagasta