Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fossa nasal
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cavitats anfractuoses situades sota el crani i per damunt de la cavitat bucal, de la qual són separades per la volta palatina.
Lateralment es corresponen amb l’òrbita i el si maxillar Són separades l’una de l’altra per una paret prima constituïda pel vòmer i l’esfenoide Pel davant es comuniquen amb l’exterior per mitjà de l’orifici nasal anterior, i pel darrere s’obren en la gran excavació faringobucal
si
Anatomia animal
Cadascuna de les cavitats aèries dels ossos del crani i de la cara, que comuniquen amb les fosses nasals.
Són els sins etmoidal, esfenoidal, frontal i maxillar
avantbraç
Anatomia animal
Part de l’extremitat superior o toràcica dels primats, i per tant de l’home, compresa entre el colze i el monyó o canell.
L’esquelet és constituït pel cúbit i el radi, unit pel lligament interossi s’articula amb l’húmer al colze, i amb el carp al canell Els músculs de la regió anterior pronador, rodó, palmars major i menor, cubital anterior, flexor comú superficial i profund dels dits, flexor llarg del polze i pronador quadrat tenen una acció de flexió i de pronació els de la regió externa supinador llarg, primer i segon radial extern, i supinador curt d’extensió i de supinació i els de la regió posterior extensior comú dels dits, extensor propi del menovell, cubital posterior, múscul anconal, abductor llarg del…
cerebel
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa…
artèria
Anatomia animal
Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans.
En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques la túnica interna o íntima , formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna la túnica mitjana , formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques i la túnica externa o adventícia , sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres collàgenes i elàstiques Gràcies a les fibres elàstiques,…
nas
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc…
encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…
metanefre
Anatomia animal
Ronyó dels rèptils, ocells i mamífers, format per nefrons que no comuniquen amb el celoma sinó que filtren els residus de la sang i els aboquen a una cavitat, la pelvis renal, que els evacua a través d’un conducte, l’urèter
.
orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…